President de l'Obra Cultural BalearUna de les respostes donada per la delegada del Govern a les Illes Balears al director d’aquest mitjà a l’entrevista publicada en aquest número refereix un incident lingüístic, patit per qui escriu, al quarter de la Guàrdia Civil d’Inca. Però en cap moment l’agent va apel·lar al seu desconeixement de la llengua pròpia de les Illes Balears. Pretengué rebutjar, en tres ocasions, un escrit perquè estava fet en llengua catalana. Quan a l’entrevista es refereix al “sentit comú de cercar ajuda”, es dona a entendre que l’ajuda requerida per l’agent anava en la direcció de facilitar el tràmit, tot i que, en realitat, semblava més requerir auxili destinat a consolidar la irregular actuació d’impedir la presentació de l’escrit en català. I aquest suposat sentit comú de l’agent no s’activà fins que, hi insistim, després de tres intents previs, se li va dir que desistíem de presentar l’escrit i ens apuntàvem el seu número d’identificació.
La resposta de la delegada intenta presentar els fets de manera idíl·lica, restant importància a la manca de respecte d’un agent de l’autoritat cap als drets lingüístics dels ciutadans i podria arribar a ser interpretada, malintencionadament, com una certa complicitat condescendent amb les discriminacions lingüístiques. I és per aquesta condescendència que passen els anys i els drets dels parlants es continua menyspreant.
Per resoldre una situació cal reconèixer que existeix. Malauradament les agressions lingüístiques són menys anecdòtiques del que els responsables polítics pretenen fer veure, en aquest cas ens referim a la delegada, però el retret és extensible. Aquesta setmana mateix s’ha fet pública la negativa d’una infermera del centre de salut del Camp Redó a fer una prova PCR a un pacient per haver-s’hi dirigit en català.
Certament, en la línia que apunta la resposta de la delegada, no es tracta de situacions que es produeixin de manera majoritària; només faltaria!
O és que, tal vegada, s’estigui intentant instal·lar en la imatgeria ciutadana la idea de fer els ulls grossos davant les discriminacions lingüístiques fins que siguin majoritàries? Això no passa amb qualsevol altra discriminació i, per tant, no seria acceptable per la llengua pròpia de les Balears.
L’ús de la llengua catalana és un dret reconegut a l’article 4.2 de l’Estatut, i el 14 de la Constitució protegeix de discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició. A la Delegació del govern li correspon la protecció del lliure exercici dels drets i llibertats (article 3 de la Llei 40/2015 de règim jurídic del sector públic).
Qui té atribuïda la competència de protegir el lliure exercici dels drets i llibertats s’hauria de mostrar molt més ferma en el combat de les discriminacions lingüístiques. Resultaria molt positiu per avançar en la plena normalitat de l’ús de la llengua pròpia i, també, podria incidir a intentar desfer una certa percepció ciutadana dels cossos de seguretat de l’Estat com un element extern a la societat de les Illes.
Entengui, senyora delegada, que des d’aquestes línies li hagi hagut d’avançar en públic alguns dels retrets que tendrem ocasió de tractar en persona quan reprogramem la reunió ajornada, a instàncies de l’OCB, a causa de la situació d’alarma.