Comunitat educativa

Un dels fets més positius i esperançadors de les darreres setmanes ha estat comprovar, un pic més, la conscienciació de la comunitat educativa amb la llengua pròpia. És una alegria tenir una comunitat educativa amb determinació ferma respecte de la importància de la llengua catalana de les Balears com a eina de cohesió i integració necessària des de l’escola. La determinació l’han demostrada els centres educatius –només 11 escoles de les Illes, un 3,24% del total, han optat per la segregació lingüística impulsada pel Govern– i un 80% de les famílies que han triat “català” per a l’escolarització dels seus fills, quan la Conselleria d’Educació feia l’oferta del castellà. És molt bo el que ha passat i també molt significatiu.

Ho és, especialment significatiu, perquè això passa a una terra, la nostra, on hi ha un canvi social molt notable, amb gairebé la meitat de la gent que no ha nascut aquí. Per això la resposta posa al descobert una realitat doblement positiva. A més, això passa precisament en un moment de polítiques que afebleixen la llengua catalana a l’escola, i la comunitat educativa, en comptes de navegar per l’onada del poder, demostra que té criteri per oposar-s’hi. I encara més, això també passa just després que el mateix Govern s’hagi passejat per tots els centres repartint caramels, tots ben dolços.

Amb tot, la reacció de docents i famílies ha servit per constatar que, potser impulsat per l’extrema dreta de Vox però també per la dreta més extrema que tenen a les pròpies files, el Govern ha armat un pollastre quan no importava, ha creat un problema on no n’hi havia, ni hi feia cap falta. I això és irresponsable.