Anar a un concert de Silvio Rodríguez amb l’home que denuncies?

Llegim a l'ARA que el polític –avui ja expolític– Errejón va ser convidat a un concert de Silvio Rodríguez per la seva presumpta abusada sexual, l’actriu Mouliaá, temps després dels fets que es jutgen. Ella va esborrar els missatges que li va enviar, però ell els conserva (suposo que es podran recuperar). Pel que diu la defensa de l’acusat, ella també li va demanar “el nom d'un advocat per a un procediment penal que tenia contra el seu exmarit”.

Dec ser antiga (i masclista), perquè em costa molt d’imaginar la meva estimada amiga, abusada, convidant el miserable abusador a un concert de Silvio Rodríguez, per, agitant el mòbil, cantar junts: “Te doy una canción...”. Més antiga (i masclista) dec ser encara quan llegeixo –i em cauen els ulls al plat, com a santa Llúcia– que la víctima d’abusos, l’actriu Mouliaá, li va demanar a l’abusador el telèfon d’un advocat per a un procediment penal, també d’abusos, però contra el seu ex. Costa d’entendre per què no buscava –sola– un advocat i els denunciava tots dos. Cap dona abusada, violada, aixecarà la veu, esclar, perquè el dolor i la vergonya són massa grans per a tanta frivolitat.

Naturalment, aquest comportament (interactuar amb el que ha abusat de tu convidant-lo a plans romàntics, demanant-li favors o fent tuits amables sobre ell...) serà també justificat, si cal, i com calgui, per la Secció Femenina. Alguns terapeutes d’ara són com alguns capellans d’abans. Et diuen, sobre el teu cos, el teu desig, la teva sexualitat, el que és pecat i el que agrada a Déu (en aquest cas, a la Deessa). I no cal dir que algunes denúncies públiques (públiques vull dir a la tele o la ràdio) sobre masclisme d’avui són com les acusacions de bruixeria d’abans. Dius que ho has vist, té tractes amb el dimoni, et va voler donar unes herbes. La bruixa confessarà, acabarà confessant el que sigui. Qualsevol indici serà considerat bruixeria. I la bruixa anirà a la foguera.