De concerts educatius i altres segregacions

Comencem pel principi. La lògica d’un concert educatiu parteix de l’existència d’unes necessitats educatives que no pot assumir en solitari la xarxa pública. La llei determina que l’educació és obligatòria –i, per tant, gratuïta i universal– fins als 16 anys, i que la Conselleria d’Educació és l’encarregada de garantir-ho. O sigui, que encara que la institució pública escolar de Balears no pugui atendre en centres propis els 115.000 alumnes en edat obligatòria, n’ha de garantir igualment l’escolarització gratuïta. Per això la Conselleria recorre a l’externalització: concerta –o sigui, contracta– places privades per poder escolaritzar el 100% dels alumnes de la franja obligatòria.

És a dir, que el concert educatiu és un recurs que té l’administració educativa per fer efectiu el prescriptiu dret a l’educació dels infants i joves de Balears, i els centres escolars privats s’hi poden adherir si ho consideren oportú. El concert educatiu no és una subvenció a la qual les escoles privades tenguin dret 'sí o sí', sinó una figura de cooperació publicoprivada que dona resposta a una necessitat social concreta i que, lògicament, s’ha d’ajustar a tota una sèrie de requisits.

Les obvietats anteriors venen a col·lació de la polèmica suscitada arran de la proposta de modificació dels concerts educatius, presentada per la Conselleria i motivada pel descens de la natalitat. La consegüent minva de la demanda escolar és especialment significativa a Infantil i ja ha provocat algunes flexibilitzacions: la ràtio màxima davalla de 25 alumnes a 22, i la mínima, de 20 a 18. Per davall d’aquestes xifres s’evidencia que la necessitat de places ha minvat eloqüentment i que, per tant, no es justificaria la concertació d’unitats tan deficitàries, que podrien ser assumides directament per la xarxa pública, igualment afectada pel descens de la natalitat en els mateixos nivells. Sembla tan lògic... En canvi, Ismael Alonso, d’USO, troba que, en tot cas, si ha davallat la natalitat, el que ha de fer la Conselleria és deixar de construir escoles noves i així continuar “necessitant” totes les unitats concertades. No comment.

La cirereta l’ha posada, com sempre, el cas del col·legi Aixa-Llaüt, vinculat a l’Opus Dei, on es continua practicant la segregació de nins i nines a costa del contribuent: 29 unitats concertades en una zona escolar inhòspita, que no sembla alleugerir cap necessitat escolar peremptòria de la ciutat.

En una sentència recent, el TC ha avalat la LOMLOE en la prescripció de la coeducació en tots els centres sostinguts amb fons públics. O sigui, que el nou escenari legal impossibilita el concert a Aixa-Llaüt llevat que deixin de separar nins i nines. La direcció del centre defensa que tenen dret a mantenir el seu model educatiu... però no tant com per renunciar al concert, clar. Conclusió, demanen progressivitat en l’aplicació. És a dir, que estarien un mínim de sis anys eludint la coeducació i sota l’empara d’un nou concert plurianual. Qui dia passa, any empeny, deuen pensar. I amb un poc de sort –i qualque espelmeta a Sant Josemaría–, podria arribar la salvació en forma de nou cicle electoral conservador.

Però tot i que la segregació de sexes té un morbo especial –sembla que darrerament només visualitzam la desigualtat si és de gènere o vinculada als rols sexuals– a Palma s’han enquistat altres segregacions escolars que, a pesar de la persistència i magnitud, continuen invisibles.

Ho denuncia la Xarxa contra la Segregació Escolar: encara que la normativa no ho permeti, el 22% dels centres educatius de Palma tenen més d’un 30% d’alumnat amb necessitats educatives especials i, tot i que el  78% d’aquests centres siguin públics, no s’hi actua de manera decidida, com sí que s’ha fet a Manacor, Inca o sa Pobla. La conseqüència és la davallada dels resultats acadèmics, els alts índexs de fracàs i abandonament escolar i l’augment de la desigualtat.

La solució passa per una quota màxima d’alumnat NESE i que es tanqui la matriculació dels grups on se superi aquest percentatge d’alumnes amb necessitats, que hauran de ser assignats a altres centres, tal com ja marca la normativa. Però per això és necessari que hi hagi una reserva real de places d’incorporació tardana a tots els centres, perquè “els més desitjats” en primera instància no puguin esgrimir el cartell de completo. 

I sí, també s’han de crear més places públiques i noves escoles. I garantir la gratuïtat 'real' de la concertada, que, moltes vegades, a través dels costos indirectes –uniformes, transport, extraescolars en horari lectiu...– acaben impossibilitant als pares la lliure elecció de centre. Al contrari, massa vegades són els centres els que elegeixen o descarten les famílies. I això no és just. I menys amb doblers públics.