La conciliació, un objectiu cabdal per a la igualtat

Una de les bases de la desigualtat social entre homes i dones ve de lluny: mentre que ells han estat tradicionalment els proveïdors dels béns per a la unitat familiar, elles s’han encarregat històricament de les cures de les persones que formen part de la llar. Per això la conciliació és cabdal en el camí per assolir la igualtat, perquè a la majoria de cases encara és la dona qui assumeix el pes de les cures quan venen mal dades. Que una societat com la nostra, dissenyada per treballar i consumir, té un greu problema de conciliació, és un fet obvi que ja ha assumit la majoria. Però el que la pandèmia de coronavirus ha posat damunt la taula és que potser és més urgent del que es pensava. 

Les escoles han de ser llocs de convivència i de coneixement, però aquesta és la teoria. En la pràctica, són un requisit social perquè mares i pares puguin sortir a treballar, a cercar els béns que sostenen les famílies. Si tanquen i els nins tornen a casa, com va ocórrer el curs passat, és gairebé impossible assolir la quadratura del cercle i poder fer-ho tot.

El Govern, en un primer impuls, va reaccionar de manera ràpida i, després de dos mesos sense escoles, es va comprometre a elaborar un pla de conciliació . Va ser fa més d’un any, el 15 de maig. Havia d’estar tot a punt al juliol, però aviat hauran passat 365 dies de la data anunciada i no se n’ha vist cap, només bones paraules. 

En situacions de crisi, l’apel·lació a la conciliació és una constant, tothom té clar que és necessària, pero no es troba la fórmula màgica. Què ha de passar perquè tenir fills no acabi sent una tasca quasi impossible? Què fa que tant les apostes estatals com les autonòmiques acabin sent fum? 

És evident que aquest curs ha anat molt bé, que, malgrat que les aules no han tancat les portes, sí que han deixat fora el coronavirus. Per això, la necessitat de conciliar va passar a un segon pla davant els greus problemes econòmics als quals s’enfronten les Balears. Però el curs ha acabat i els infants ja tornen a casa una altra vegada. Ara és el moment de recuperar el temps perdut i enllestir un pla de present i de futur perquè homes i dones puguin combinar la feina amb la cura d’infants, de dependents i de la seva pròpia vida.

Ara també és necessari fer una altra pregunta: S’ha d’executar un pla o s’ha de legislar perquè les empreses es vegin obligades a executar una bona política de conciliació? Tant si s’ha de prendre un camí com l’altre, la realitat és que l’Executiu ha estat incapaç de complir amb els terminis que ell mateix es va marcar.