'¡Coño, Don Pablo!'
“Què cony ha de passar perquè vostè assumeixi les seves responsabilitats?”, va vociferar Pablo Casado, com si l'hagués mossegat una anguila, a Pedro Sánchez, en la seva intervenció al Congrés de Diputats. En teoria es tractava del cap de l'oposició interpel·lant el president del govern d'Espanya, però va semblar més aviat el cunyat mig trompa que pega crits des de la barra del bar per insultar l'àrbitre del partit que fan per la tele. El tema, com no podia ser altrament, era Canet de Mar, on, segons Casado, i dins la mateixa línia propera al coma etílic, hi ha uns totalitaris independentistes que es dediquen a perseguir un infant. “Assumir les responsabilitats”, per a Casado, és implantar un 155 educatiu, o prohibir l'ensenyament en català, o qualsevol enormitat que els pugui passar pel cap a ell o als seus assessors, perquè dir-les de l'alçada d'un campanar en relació al català, als catalans i a Catalunya, o en relació al català, les Balears i els seus ciutadans, no tan sols surt gratis, sinó que dona vots (cosa que també dona una idea de la qualitat de la democràcia i de la solidesa de la convivència a Espanya).
El recurs al llenguatge tavernari en seu parlamentària és el nou espasme d'una dreta nacionalista que ja no sap com més ha de gesticular i sobreactuar per fer veure que la llengua catalana és la causa d'una fractura social que segueix sent inexistent, però que ells desitgen amb totes les seves forces: ja es van dedicar a mentir sobre aquesta qüestió durant el Procés, i ara ho fan a costa de la llengua. Fa uns dies, un de Ciutadans va reconèixer que a l'institut de secundària El Palau, de Sant Andreu de la Barca, no hi havia hagut mai adoctrinament i que tot va ser “un malentès”: un malentès en què l'antic líder del seu partit, Albert Rivera, i la premsa del nacionalisme espanyol es van permetre difamar i assenyalar –ells sí– un grup de professors als quals es va fer la vida impossible. Ara repeteixen el circ a Canet de Mar, en una cerimònia funesta de desinformació que recorda la pel·lícula El gran carnaval, de Billy Wilder, amb Kirk Douglas en el paper d'un periodista sense escrúpols. Seguiran així mentre, efectivament, el govern de l'Estat no es prengui seriosament la defensa de la diversitat lingüística, cosa que està lluny de succeir.
Mentrestant, pot ser que s'hagi obert la veda del llenguatge groller al Congrés i que aviat Santiago Abascal senti la necessitat de competir amb Casado en l'abundós repertori que té la llengua castellana per referir-se als genitals, amb expressions com “por mis cojones morenos” i altres per l'estil. Pel que fa al PP, hi ha qui diu que sempre exagera el to quan és a l'oposició, i que es modera quan governa. No sé què volen que els digui: la darrera vegada que van governar recordo ministres cantant El novio de la muerte a les processons de Setmana Santa. És del tot coherent amb l'actual etapa a l'oposició, amb el mateix Casado oferint misses per l'ànima de Franco. Qui no vegi què són, és ben bé perquè no ho vol veure.