La consciència de ser Terraferida

Permeteu-me el joc de paraules fàcil del titular d’aquest article, però l'evidència s’imposa. A Mallorca, la consciència de ser una terra ferida es deu en bona mesura al col·lectiu de persones que ho varen instituir com a nom propi i ho posaren en majúscules: Terraferida. Amb això, no oblid la tasca que, durant dècades, han fet i fan altres col·lectius més organitzats, més professionalitzats, també des de la premsa. Però el fet és que quan els de Terraferida varen irrompre a les xarxes, fa vuit anys, varen saber unir, a la cosa inesperada d’una irrupció, la solidesa de la informació. Les seves denúncies estaven basades en dades, exhaustives, dades que sovint no es troben a les administracions o que t’escatimen quan les demanes –la manca de dades públiques en aquesta terra és clamorosa i, dit sigui de passada, és un dels motius principals per no detectar problemes i l’excusa perfecta per no haver d’afrontar-los. Terraferida, des del primer moment, es va demostrar tan valenta com documentada, i per això es va anar creant tants de seguidors com enemics. Ara, que han decidit fer un téntol en el seu activisme, hem de reconèixer que si la informació és la que sempre forja consciències, els de Terraferida han estat no els únics, però sí essencials per aconseguir que en aquestes Illes s’hagi regulat, per exemple, el lloguer turístic, entre moltes altres coses. També ho han estat per fer créixer la consciència d’una ocupació excessiva del territori rústic amb el negoci de l’energia solar, de la massificació turística i de la construcció que no atura. Terraferida, en el moment de l’aturada, lamenta que no s’hagi aconseguit res. Una es demana com estaríem sense aquesta consciència.