Consells en una Barcelona a 9,6 graus sota zero (1891)

De l’article de Josefa Pujol de Collado (Barcelona, 1850-Madrid 1904) publicat tal dia com avui a La Vanguardia (17-I-1891) en una secció dirigida a les dones. Traducció pròpia. Aquell 17 de gener la temperatura registrada a Barcelona era de 9,6 graus sota zero. En la mateixa edició el diari va publicar telegrames de corresponsals que aportaven dades sobre el fred extrem d’aquells dies a París (12 graus negatius), Algèria (tempesta de neu), Madrid (vent huracanat i gelades), Tortosa (l’Ebre no es glaçava des del 1829, deien). L’escriptora Josefa Pujol, feminista pionera, ha estat una professional ignorada, tot i ser la periodista catalana més tenaç i prolífica del segle XIX (va col·laborar en més de quinze periòdics i en va dirigir dos). Com a hel·lenista va publicar obres de referència sobre el món clàssic. Com articulista combinava l’alta cultura amb la divulgació pràctica.

[...] Higiene hivernal. Que aquest hivern de 1891 és cru com poques vegades havíem patit ens consta a totes, benvolgudes lectores. Per aquest motiu, i atenent-nos a les conseqüències fatals que el fred causa a les famílies, ens sembla oportú, en aquesta part de l’article, deixar de banda d’alguna manera les obligades preocupacions de la moda, per a recordar breument, en una nota i com de passada, que quant més intens és el fred, més antihigiènic és practicar les ablucions diàries, que recomana la neteja, amb aigua calenta, i ni tan sols temperada. Allò que és més sa i més útil és rentar-se amb aigua freda, sempre, procurant la reacció de la pell, per mitjà de friccions ràpides, i pel que fa al costum que tenen moltes famílies de no sortir de casa, ni abandonar la xemeneia o el braser o la fogona en els dies més freds, és una precaució tan contraproduent que no vacil·lem en condemnar-la. Convenientment abrigades, és necessari un passeig diari, d’un parell d’hores, pel fet que l’exercici i la distracció són els principals agents de la salut. Que no oblidin això les nostres lectores, i que ho posin en pràctica en el si de la família, perquè, com tot és relatiu en el món, només amb la salut perfecta s’agermana la bellesa perfecta.