Constitucionalistes que no volen l'autonomia

Vox s'ha emmarcat per ell mateix en el grup de partits que es defineixen com a "constitucionalistes", una denominació sorgida sobretot a partir del Procés català, i que aglutinaria –segons cadascun d'ells– l'extrema dreta, PP i Ciutadans, els principals opositors a les relacions amb l'independentisme. La formació liderada a les Illes per Jorge Campos reitera contínuament el seu respecte per la Carta Magna, i aquest dimarts ha estat un altre exemple, arran de la voluntat del PSOE i Unides Podem de substituir el delicte de sedició pel de desordres públics agreujats. Campos ha atacat la presidenta del Govern, Francina Armengol, per mostrar-se a favor de la reforma del Codi Penal. Es pot estar d'acord o no amb la moralitat d'aquesta iniciativa, però mal servei li fa al parlamentarisme dir que una proposta legislativa va en contra de la Constitució, quan per tirar endavant ha de comptar amb el suport d'una majoria del Congrés, que representa a la ciutadania.

Vox critica que la visió del model d'Estat que tenen les formacions independentistes confronta amb la Constitució, però potser obliden –intencionadament– que els mateixos 'constitucionalistes' rebutgen l'Estat de les autonomies, que és un dels principis fonamentals d'Espanya. Ho fan, a més, des de la tribuna d'un Parlament autonòmic, des d'on pregonen que quan "Vox governi" tot anirà millor. Així, pretenen governar una institució que al mateix temps volen desmantellar. De fet, la diputada de Vox, Idoia Ribas, ha animat a Armengol aquest dimarts a fer un pacte per "tancar aquest xibiu", és a dir, el Parlament.

L'extrema dreta argumenta que l'organització territorial per autonomies dispara la despesa pública. Molt van celebrar la victòria de Giorgia Meloni a les eleccions d'Itàlia, però poc han parlat del fet que el nou executiu transalpí tengui 24 ministeris, pels 22 d'Espanya. Una Meloni, per cert, que prové del Moviment Social Italià, hereu del feixisme de Mussolini, tot i que des de Vox es vulgui argumentar que "tothom evoluciona". A més, centrar la crítica a l'Estat autonòmic en l'aspecte econòmic és desvirtuar el debat. Les comunitats exerceixen de contrapoder al govern estatal –no hi ha més que veure el paper protagonista d'Isabel Díaz Ayuso–, i tenen competències perquè precisament són més properes al mateix territori. Ningú pot negar que gestionar les costes de les Illes des de Madrid pot ser més ineficient que fer-ho des del Govern. Constitucionalisme de paraula, però no de fets.