Constructors turcs, cendres fumejants
Les autoritats turques han emès (en el moment d'escriure aquest article) 131 ordres de detenció contra constructors, arquitectes, promotors i financers per la seva “laxitud” en el compliment de la normativa antisísmica. Escatimaven en la prevenció davant dels terratrèmols i els moviments de terres –se sobreentén que amb el propòsit d'embutxacar-se les quantitats que apareixien reflectides als pressupostos per a aquesta finalitat–. El resultat d'aquesta estafa el veiem cada dia a les notícies: l'esfondrament de milers d'edificis, molts dels quals haurien d'haver resistit si les construccions haguessin estat fetes correctament. Han caigut moltes més finques de les que es podien preveure, i ho han fet perquè els personatges esmentats van voler estirar diners de les obres, en perjudici de qui hagués d'acabar vivint en aquells habitatges.
Alguns d'ells han estat detinguts en diferents aeroports de Turquia, des d'on intentaven fugir del país cap a Geòrgia o cap a Croàcia. Alguns d'aquests constructors pròfugs devien intentar agafar els atapins amb la sensació d'haver estat traïts per les mateixes autoritats que els havien fet els ulls grossos en la seva delinqüència (anava a escriure negligència, però delinqüència hi escau més, i a més, rima). I és que, per descomptat, aquests espavilats de la construcció no haurien pogut incomplir les normatives si els mecanismes de control no haguessin fallat, de manera convenient, perquè ells poguessin actuar com ho feren. De fet, el president de la Unió de Cambres d'Arquitectes i Enginyers de Turquia, Emin Koramaz, ha denunciat “les successives amnisties atorgades pel govern a edificis construïts sense llicència”. Fins a vuit grans legalitzacions d'edificis construïts i habitats sense les degudes llicències.
És difícil, per tant, calcular quantes de les trenta-cinc mil morts que es lamenten a Turquia són conseqüència dels terratrèmols que han romput el país, i quantes ho són de la corrupció que l'esqueixa. Mentrestant, seria bo que els mitjans desplaçats fins allà deixessin d'exclamar la paraula miracle cada vegada que aconsegueixen la cobejada imatge d'un infant supervivent, perquè en un lloc on s'ha produït una catàstrofe d'aquesta envergadura parlar de miracles frega el límit del mal gust. Seria encara millor que la comunitat internacional tingués algun gest no tan sols de compassió, sinó també de fermesa cap a la destrossada Síria, on la població ha de sumar el desastre dels terratrèmols als horrors de dotze anys de guerra, a penes sense ajut internacional ni cobertura informativa, abandonats en mans del carnisser Bashar al-Assad i del seu mentor i valedor, Putin. El motor que manté en funcionament la guerra de Síria tampoc no és altre que la corrupció: una complexa, antiga i arrelada xarxa de xarxes de corrupció. I seria recomanable que les cendres fumejants de Síria i Turquia i les notícies sobre constructors turcs en fuga ens fessin tenir present que la corrupció és el primer i el principal atemptat que cometen els mals governants contra els seus pobles.
