El 'container' de l'IB-Salut (II)

El dia de Sant Antoni de Santa Anna Galvão (sant amb denominació paritària i creador de les píndoles que, segons la creença popular, ajuden les dones a parir en “menjar una oració escrita en un paper”) de l’any passat, el 23 de desembre, explicàrem els problemes que tenia una mare jove treballadora a l'hora de justificar les absències laborals per motius mèdics. Ho publicàrem a l’ARA Balears en un article dedicat a totes les mares, titulat El 'container' de l'IB-Salut. Dec tenir un imant, ja que l'única veïna de la finca on visc que em deu llegir fa pocs dies que em proposà que ampliàs el text original amb la narració d’un fet que la indignava. En concret, es recordava de la petició que férem a la Conselleria de Salut: revisar un imprès de justificació d'assistència als centres de salut per presentar-lo a l'empresa per demostrar el motiu de l’absència laboral. En concret, em va retreure el que tothom sap: “L'imprès no reflecteix l'hora d'arribada, cosa que pot generar suspicàcies al lloc de feina i només preveu indicar el nom del treballador. Això pot causar interpretacions errònies quan el nom del titular no coincideix amb el del pacient, fet que sol passar amb els bebès”. Afegí que també proposàrem que l’Administració dissenyàs un imprès senzill en el qual el treballador absent hagués d'indicar l'hora d'arribada i el nom del pacient a qui havia acompanyat, no el seu. Aquesta demanda es feia amb “l'esperança que alguna alta funcionària amb descendència en necessitàs un i assumís la tasca. D'aquesta manera, apreciaria l'oportunitat de millorar i podria practicar l'empatia de gènere”. Com era d’esperar, la petició no ha estat atesa; ves a saber si les funcionàries directives tenen assegurança privada. Tot el raonament en femení venia al cas perquè a Pediatria veuen pocs pares que acompanyin les criatures a l’especialista; potser això es considera feina de dona. La veïna fila més prim i carrega arguments. Afegeix –potser amb raó– que l'imprès és sexista, ja que preveu que el signi el metge, cosa que no passa mai, i, exhibint el logotip de Son Espases, també és el que et donen als altres centres de salut públics que no són l’hospital.

Parlant amb la presidenta de la comunitat –que és el càrrec de la meva requeridora– acabà sortint tota la veritat. Jo crec que em volia manipular perquè penjàs a la pantalla el seu problema, i, ja fos per la confluència d'interessos o perquè es torna a acostar Nadal, vaig acceptar d’eixamplar la motivació de la queixa. No amagaré que va pesar en la meva decisió el fet que el succés casàs bé amb la primera part de l'article. Però anem al cas. La seva indignació parteix del centre de salut on s’ha originat la feta. Resulta que, seguint totes les directrius administratives, amb una setmana d'antelació havia concertat cita un dia i hora per anar al metge. Després dels equilibris habituals amb els fills i avisos a la feina –on ja li tenien preparat també un contenidor perquè hi abocàs l’etern justificant prescriptiu–, arribà deu minuts abans de l'hora al centre de salut, on es va trobar amb una única filera de pacients que esperaven que arribava fins al carrer. Quasi tres quarts d’hora d'esperar, qualque embarassada i una seixantena de persones –algunes de les quals eren grans– varen patir les conseqüències d'una discrepància en la manera com cridaven els pacients. Aquesta feina usual del personal del centre es va intentar derivar –però no anà bé– al personal extern de seguretat, que no la va acceptar perquè considerà que no era competència seva. En resum, quedaren anul·lades totes les cites concertades, i a fer coa única.

D'ençà del primer article ha passat temps, i si hi incorporam aquests arguments podem concloure un parell de coses: l'IB-Salut manté la línia oficialista d'indiferència de peticions raonables (modificar l'imprès ho és) i convé que revisi els protocols d'atenció als pacients que van amb cita als centres de salut; la incompetència del personal que presta qualsevol servei públic perjudica seriosament les persones que precisament el fan possible amb la seva corresponsabilitat fiscal i són mereixedores de rebre’l i que sigui de qualitat.

Si heu arribat fins aquí, haureu pogut comprovar fins on pot arribar la ingenuïtat d’un ciutadà que escriu a estones.

Jaume Pla Forteza és inspector de Policia Local jubilat