S’ha fet una passa important en la lluita contra la pobresa extrema a l’Estat, una plaga que s’arrossegava de fa molt de temps, que la crisi del 2008 agreujà i que el coronavirus ha incrementat i tret a la llum en tota la seva cruesa. El govern espanyol ha aprovat l’ingrés mínim vital (IMV), una promesa dels partits del govern Sánchez que s’ha accelerat, no sense molta discussió interna, per afrontar l’emergència social provocada pel covid-19. A partir del 15 de juny es podrà demanar aquest ingrés, que s’ha calculat en uns 462 euros al mes per a llars d’una sola persona i que puja en funció d’uns barems -s’han establert fins a 14 casos- amb el topall de 1.015 euros per a famílies extenses.
És un pla de xoc necessari que posa de manifest les condicions en què viuen ara mateix 2,3 milions de persones segons les xifres del govern, que tanmateix podria fer curt perquè són dades del 2018. Segons aquestes dades, a l’Estat hi ha un milió de persones amb una renda anual inferior als 3.000 euros, mentre que d’altres tenen uns ingressos tan minsos que no arriben als 5.538 euros, quantitat establerta com a mínima per poder sobreviure, segons aquest pla. És la meitat de l’ingrés mitjà estatal i, encara que serà una ajuda fonamental per a milers de famílies, és insuficient per dur una vida digna.
S’ha assegurat que la gestió i demanda de l’ajuda serà ràpida i senzilla, i fins i tot durant el juny està previst que 100.000 llars que ja té localitzades el sistema com a especialment vulnerables cobrin la prestació sense necessitat de demanar-la. És important que tot plegat no es perdi en una allau de burocràcia i que la informació i l’ajuda per poder sol·licitar l’IMV realment arribi a qui el necessiti. Per això té molt de sentit que les autonomies s’encarreguin de gestionar el nou ajut. Com més propera als ciutadans sigui l’administració que el gestioni, més seguretat hi haurà que arribarà a qui el necessita. I els ajuntaments hauran de fer una tasca d’acompanyament amb les sol·licituds.
La situació és molt greu i ho serà més si la crisi econòmica s’allarga i aprofundeix més del que es preveu. Aquest cop, des de la Unió Europea fins als ajuntaments, totes les administracions s’han compromès a prioritzar les persones. És una bona notícia, però cal ser eficient i ràpid. El fet que molts dels ERTO encara no s’hagin pogut cobrar per problemes burocràtics ha deixat a la intempèrie molts treballadors i ha de servir d’avís. Cal reforçar l’administració perquè aquest servei sigui àgil. Només així evitarem que encara creixi més i es cronifiqui aquesta pobresa extrema que ens hauria d’avergonyir com a país.