El contrapoder autonòmic del PP i Vox
El fet que el 23-J la dreta i l'extrema dreta no sumessin per formar govern, i que el socialista Pedro Sánchez aspiri a guanyar la investidura amb el suport de l'Espanya plural, no ens pot fer perdre de vista el gir que el PP i Vox estan imprimint en governs autonòmics i municipals. De fet, Sánchez va avançar les eleccions per mirar de provocar una reacció que frenés la deriva involucionista, i contra tot pronòstic se'n va sortir pels pèls. Tanmateix, la deriva s'ha consumat i concretat cruament. Quan un mira el mapa polític i institucional que ha quedat, encara es fa més evident la importància que a la Moncloa governi una coalició PSOE-Sumar amb els aliats sobiranistes bascos i catalans, un govern que faci de contrapès a l'onada ultraconservadora que amenaça amb carregar-se massa conquestes democràtiques, socials i culturals.
L'acord del PP i Vox a l'Aragó és l'últim important –només queda Múrcia– que faltava i segella un preocupant canvi de rumb que pot comportar una clara marxa enrere en polítiques de pluralitat lingüística, de memòria històrica, de lluita contra el canvi climàtic, d'igualtat de gènere i de redistribució per via dels impostos. Els populars s'han plegat amb pocs miraments a les exigències de Vox en centenars de municipis i autonomies, bé sigui amb la seva entrada directa al govern (executius del País Valencià, Aragó, Extremadura i Castella i Lleó), bé amb acords de governabilitat que inclouen també quotes de representació, cas per exemple de les Balears, on la presidència del Parlament està en mans de l'extrema dreta i on s'ha bastit un acord de 100 punts en virtut del qual s'ha suprimit la direcció general de Política Lingüística i les conselleries d'Igualtat, Medi Ambient i Memòria Democràtica. Amb Vox dins o fora dels governs, és el partit que està marcant el camí. Un camí que, en el seu horitzó, té com a objectiu la recentralització de l'Estat i el consegüent buidatge competencial autonòmic.
Vist des de Catalunya, el gir suposa perdre la capacitat de cooperació en matèria de cultura i llengua –i per descomptat també en els altres terrenys– amb el País Valencià i les Balears. La debilitat social del català en tots els seus territoris haurà de lluitar ara, a més, amb dos governs en contra (tres si hi sumem el d'Aragó respecte a la Franja). L'entrada de Vox en la política institucional instaura, des del mateix poder, el menyspreu cap al català i les variants valenciana i illenca, i cap al mateix fet de l'autogovern. Reculem moltes dècades. L'activisme i la resistència cívica tenen un límit i, per tant, resultarà crucial que s'aconsegueixi la màxima protecció via govern de l'Estat a través del pacte d'investidura de Sánchez que ara està en joc. En el camp lingüístic, arribats el cas, es podria donar la paradoxa que s'acceptés l'ús del català al Congrés i al Senat alhora que aquest idioma deixa d'utilitzar-lo la mateixa presidenta de les Corts Valencianes.
La realitat és que els governs de Catalunya i el País Basc són avui més excepcionals que mai dins d'una Espanya autonòmica en mans dels que somien un país uniforme.
