El dia a dia ens dona tants motius perquè ens creixi un maldecap, o un parell mallorquí de maldecaps, que de cada vegada valor més la intranscendència. Enteneu-me, amb això no vull fer lloança de la frivolitat, ni tampoc del 'passa tu', però sí de les vivències petites i senzilles que ens alleugereixen l'existència. Estic més amb Lipovetsky i l'equilibri que aporta a De la ligereza (recentment publicat per Anagrama) que no amb Kundera i el seu La insuportable lleugeresa de l'ésser. Necessitam la lleugeresa perquè, si no, la vida se'ns faria insuportable.
Supòs que són coses de l'ofici, però sovint em telefonen amics o coneguts, m'escriuen o aprofiten una topada fortuïta pel carrer per contar-me o comentar-me temes que tenen una més o menys important incidència en les nostres vides. Solen ser qüestions interessants, gairebé sempre, que aporten informació, que t'ajuden a configurar una opinió sobre el que passa o a canviar l'opinió que te n'havies fet segons el que havies llegit, el que havies observat o el que ja t'havien fet arribar altres. Llegint, escoltant, parlant és com prenem el pols a l'actualitat. Benvinguda sigui tota aquesta allau d'informació. S'agraeix, tot i que pesi.
Però per aquesta mateixa realitat feixuga, et trobes –potser és més precís dir que em trob– valorant cada dia més el que t'aporta l'intercanvi de dues frases i una rialla quan vas a comprar el pa, aquella amiga que et crida per distreure's i distreure't, les activitats que fas només per entretenir-te, els comentaris espontanis en sortir del cine o la conversa intranscendent a la barra d'un bar amb qualcú que gairebé ni coneixes i amb qui per ventura no tornaràs a creuar dues paraules mai més. Per ventura tot això no pot ser l'únic que ocupi els nostres dies, però estic convençuda que no és insignificant, si t'ajuda a viure.