A cop de decret per acabar les decretades

Governar a cop de decret ho han fet i ho faran tots els governs. La Constitució dicta que aquesta figura legislativa en mans de l’executiu només es pot emprar “en el cas d’extraordinària i urgent necessitat”. És evident que, des que va esclatar la pandèmia, tant a la Moncloa com al Consolat de Mar s’han aferrat als decrets llei per fer via. Ara bé, el problema són les disposicions addicionals i finals, en les quals uns i altres colen aquelles coses que se’ls han entravessat o veuen que els pot provocar problemes futurs si es tramita com un projecte de llei als parlaments. 

 Són molts els decrets que han acabat al Constitucional, però aquesta setmana l’Alt Tribunal no només ha anul·lat el que va permetre que Pablo Iglesias entràs a la comissió del CNI, sinó que pega una estirada d’orelles a Pedro Sáncez, que té el rècord de decrets (89) per abusar d’aquesta figura jurídica i malemprar-la. Aquí també se n’està cansant tothom. Més per Menorca ha llançat l’envit de demanar al Govern més pulcritud a l’hora de tirar de decret. L’oposició ho aplaudeix. La novetat, emperò, és que un dels socis de govern, MÉS per Mallorca, comença a sentir-se incòmode per aquesta manera de governar, com explicam en aquestes pàgines.

Les decretades, com la reforma laboral del 2002 que va provocar la vaga general de l’era Aznar, ja han passat a la història. Socialment parlant, han perdut tot efecte. No obstant això, en una democràcia representativa no és estètic governar a toc de decret. Malgrat que els parlaments els convalidin amb els vots, és molt més garantista que els grups parlamentaris hi puguin presentar esmenes, dir-hi la seva.   

Ningú s’atreveix a fer una reforma estructural que modifiqui el llarg termini de la tramitació parlamentària que du l’aprovació ordinària d’una llei. S’atreviran a fer-ho a cop de decret?