El cop d’estat ve de lluny

Divendres passat Josep Ramoneda va donar veu a la Cadena SER a una opinió molt generalitzada que considera que en el rebuig d'Alberto Núñez Feijóo a la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) hi ha l'origen de la nova crisi constitucional generada per la irrupció del Tribunal Constitucional (TC) en el procés legislatiu. Si el president del Partit Popular no s’hagués retractat i el CGPJ s’hagués renovat, s’hauria produït la renovació parcial del TC sense cap problema.

Això és indiscutible: el bloqueig de la renovació del TC deriva del bloqueig de la renovació del CGPJ. Sense aquest segon bloqueig no s'hauria produït el primer.

Però l'origen no l’hem de buscar en Alberto Núñez Feijóo, sinó en Pablo Casado. O, més ben dit, en el fet que el govern caigués en el parany que li va parar Pablo Casado de renovar el Tribunal Constitucional, el Tribunal de Comptes i el Defensor del Poble el 2021, deixant en suspens la renovació del CGPJ.

En aquell moment el CGPJ acumulava un retard de mil dies en la renovació, una xifra que multiplica per tres el retard en la renovació dels altres òrgans constitucionals que acabo d'esmentar. Alterar l'ordre de renovació previst a la Constitució i en les diverses lleis orgàniques respecte d'aquests òrgans és una operació anticonstitucional. Ho vaig denunciar a El Diario el 9 de novembre de 2021 en l’article “Cuando el orden de los factores sí altera el producto”. El govern va caure en el parany.

Es tracta d’un parany que, a més a més, estava pensat per a la renovació parcial del TC que tocava el 2022. La renovació del TC el 2021 no alterava l'equilibri favorable a la dreta a l'interior del TC i va servir al PP per incloure-hi persones, com Concepción Espejel i Enrique Arnaldo, que no haurien d'haver accedit mai a aquest òrgan.

La renovació parcial del TC que sí que alterava l'equilibri intern en aquest òrgan era la del 2022, en què es renovaven els magistrats proposats pel govern i el CGPJ. És en aquesta renovació que estava pensant la dreta espanyola, que és molt més que Pablo Casado i Núñez Feijóo, quan va fer la proposta de renovació del 2021. Mitjançant el control del CGPJ podia intentar bloquejar la renovació del TC. El CGPJ no designaria els dos candidats que li corresponen comptant que la majoria conservadora al TC impediria l'accés dels dos proposats pel govern amb l'argument que el TC es renova per terços. D'aquesta manera s'impediria una majoria progressista al TC. Aquest era el nucli essencial de l’operació.

Això és exactament el que ha passat. A la dreta espanyola, a tota la dreta espanyola, el que li interessava sobretot és el control del TC. El control del CGPJ és molt important, però el del TC encara ho és més. A través del CGPJ no es pot fer un cop d'estat. A través del TC, sí.

El cop d'estat que ha començat a ser visible aquesta setmana ve de lluny. Les dretes espanyoles l’han estat intentant d’ençà que Pedro Sánchez va arribar a la presidència del govern. No ha deixat d'haver-hi conspiració colpista ni un minut en aquests quatre anys llargs de Pedro Sánchez a la Moncloa. Es va intentar a la investidura del 2019 ressuscitant el tamayazo. Es va intentar en la votació del decret llei de renovació de l'estat d'alarma i en la del decret llei de la reforma laboral. I s'està intentant en aquest moment amb la renovació del TC.

La no-renovació del Tribunal Constitucional és l'única esperança de poder fer el cop d'estat. La setmana que ve en coneixerem el desenllaç.