Un cop de puny històric a la BBC
Molts anys abans que Will Smith clavés la plantofada a Chris Rock per haver fet broma sobre el pentinat de la seva dona a la gala dels Oscars, ja hi va haver un home que va decidir agredir un presentador en directe per venjar l’honor de la seva esposa. Va passar a la BBC, durant l’emissió de That was the week that was, un late show satíric dels dissabtes a la nit presentat per David Frost. Entre els guionistes hi havia John Cleese i Graham Chapman dels Monty Python i l’escriptor Roald Dahl. El programa comptava amb diversos col·laboradors: dibuixants, comentaristes polítics i actors que improvisaven esquetxos a petició del públic. Cada programa arrencava amb unes cançons que resumien amb sarcasme l’actualitat de la setmana i carregant contra tot i tothom.
El primer ministre Harold Macmillan va donar suport al programa després que altres personalitats polítiques li demanessin que fes alguna cosa per cancel·lar-lo. La BBC va rebre pressions i múltiples cartes per les crítiques que els protagonistes llançaven contra els partits polítics i els seus representants. That was the week that was mostrava les bambolines del que passava darrere les càmeres i exhibien una sensació de distensió un pèl provocadora si tenim en compte les formes britàniques.
Un dia del 1963, quan l’articulista polític i crític de teatre i televisió Bernard Levin acabava de començar la seva secció, va ser interromput per un home alt i elegant que va aparèixer pel seu darrere. Anava vestit amb americana, armilla i corbata. Era l’expert en ovnis Desmond Leslie. De manera exquisidament educada Leslie li va demanar: “Només serà un momentet, senyor Levin. Abans que comenci, ¿li faria res aixecar-se?” Sorprès, Bernard Levin es va posar dret. L’home, aleshores, li va retreure que la crítica que havia fet de l’espectacle teatral An evening of savagery and delight no era una crítica sinó un atac furibund i a continuació li va etzibar un cop de puny davant de l’audiència i el públic del plató. Algun despistat va aplaudir com si allò formés part de l’espectacle. Immediatament es van emportar Leslie del plató. Levin va aclarir que allò no formava part del programa i va continuar: “¿Ens podem concentrar en la no-violència tant vostès com jo?” Va aprofitar l’aplaudiment per col·locar-se bé les ulleres i l’americana i arreglar-se els cabells. Pocs dies abans, Bernard Levin havia fet una crítica negativa de l’espectacle teatral perquè quan l’actriu cantava no se la sentia. La protagonista de l’obra era Agnes Bernelle, l’esposa de Desmond Leslie. Anys més tard, Bernelle va explicar en les seves memòries que algú havia col·locat malament els altaveus de l’escenari i que per això les crítiques havien sigut immerescudes. En l’obituari de Levin al diari The Guardian s’explica que un temps després els dos homes van coincidir de casualitat en un restaurant de Londres i, segons els testimonis, van xerrar cordialment com si mai hagués passat res. No va ser la primera vegada que Bernard Levin va ser agredit en públic. En una altra ocasió, una astròloga li va llançar l’aigua d’un got per sobre. I és que no es poden imaginar fins a quin punt la feina d’un crític és d’alt risc.
