COP29: bitlletera contra el clima
La COP29, duita a terme recentment a Bakú, Azerbaidjan, ha deixat un seguit de decisions crucials per al futur de la lluita contra el canvi climàtic. Així i tot, els resultats de la conferència posen en evidència les desavinences a l’hora d’afrontar la lluita contra el canvi climàtic.
Un dels avenços més destacats de la cimera ha estat l'establiment del New Climate Finance Goal, discutit ja durant els darrers dies de la passada COP28. Aquest acord fixa el compromís de les nacions desenvolupades d'aportar 300.000 milions de dòlars anuals fins al 2035 per ajudar els països en desenvolupament a adaptar-se i mitigar els efectes del canvi climàtic. Malgrat ser una fita important, la xifra es queda curta davant les estimacions de necessitats reals, que s’apropen a entre 1 i 1,3 bilions de dòlars anuals.
A més, la COP29 també ha donat llum verda a un sistema de mercats de carboni global sota l'Article 6.4 de l’Acord de París. Aquesta iniciativa pretén regular la compravenda de crèdits de carboni, amb l’objectiu de canalitzar més recursos cap a projectes de mitigació climàtica, especialment en països amb menys recursos. Tot i el potencial d’aquest mecanisme per generar fons, les crítiques apunten a una possible dependència excessiva d’un mercat que podria no reflectir les necessitats reals de transició energètica.
D’altra banda, les negociacions per limitar l’ús de combustibles fòssils han estat especialment controvertides. Els països rics en petroli han mostrat una forta resistència a qualsevol compromís vinculant per reduir-ne l’extracció i el consum. Aquesta manca de consens, unida a l’absència d’alguns actors clau i les tensions geopolítiques latents, reflecteix la complexitat d’un procés en què els interessos econòmics sovint passen per damunt de l’emergència climàtica.
Un factor que complica encara més l'escenari és la possible retirada dels Estats Units de l'Acord de París sota l'administració de Donald Trump. Aquesta decisió podria desestabilitzar els esforços internacionals per combatre el canvi climàtic, ja que els Estats Units són un dels majors emissors de gasos d'efecte hivernacle. La manca de compromís d'una de les principals economies mundials posa en risc l'eficàcia dels acords assolits i podria influir negativament en altres nacions a l'hora de complir els seus objectius climàtics.
Malgrat aquestes dificultats, hi ha una certa esperança en la capacitat de les futures cimeres per superar els reptes actuals. La COP30, que tindrà lloc a Belém, Brasil, serà una oportunitat per abordar les mancances deixades per Bakú i per donar més protagonisme a les regions més vulnerables davant del canvi climàtic, com l’Amazònia.
És evident que la lluita contra el canvi climàtic exigeix molt més que promeses econòmiques. Les pròximes dècades determinaran si les decisions preses avui seran suficients per evitar un col·lapse climàtic o si quedaran com un record d'oportunitats perdudes.
