Del primer article que Armand de Fluvià (Barcelona, 1931-2024) va publicar a l’Avui (24-II-1977) set mesos després de fundar-se el diari. Llicenciat en dret i format en paleografia i diplomàtica a la mateixa Universitat de Barcelona, el genealogista i heraldista Armand de Fluvià va morir el passat 6 de setembre. Era especialista en les dinasties dels comtes dels territoris de llengua i cultura catalanes. L’any 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi.
[...] La corona és senyal de sobirania però també de jurisdicció o d’un determinat títol o dignitat. No representen el mateix la corona reial sobre un escut del regne de Bèlgica, la corona comtal sobre l'escut dels Godó, comtes de Godó, o la corona de comte sobre l'escut dels Maristany, comtes de Lavern, i la corona ducal sobre l'escut dels Cardona, ducs de Cardona, o la corona de baró sobre l’escut dels Cruïlles, barons de Cruïlles. L'ús de les corones heràldiques no començà a ésser reglamentat fins al segle XV i les regles definitives (que inclouen llur forma actual) no foren establertes fins al segle XVII o XVIII. Per això seria antihistòric, per no dir absurd, que la corona dels comtes de Barcelona —no oblidem que es tracta d'un títol de sobirania gairebé mil·lenari— fos igual com la corona d'un comte, que és títol del regne per concessió d'un sobirà. És palès que al Principat, fins que foren abolides les jurisdiccions senyorials a la primera meitat del segle XIX, totes les poblacions pertanyen bé al rei, bé a l'església o a alguna corporació, o bé a un noble (o no). Durant l’antic règim, quan un lloc o territori era erigit pel sobirà en comtat, per exemple, i el concessionari n’era creat comte, 1’escut d’aquell lloc o territori calia que es timbrés amb la corona de comte, car era el comte qui en tenia la jurisdicció immediata. Lògicament abolides les jurisdiccions, això ja no pot donar-se i per això l'escut, per exemple, del poblat de Lavern no va timbrat amb corona de comte perquè el títol de comte de Lavern fou concedit l’any 1911. Respecte a la corona que ha de timbrar els escuts de les poblacions, els especialistes en heràldica municipal estan dividits. Uns diuen que des de l’abolició de les jurisdiccions senyorials cal que totes les poblacions portin els escuts timbrats amb la corona del sobirà. Altres son partidaris de les corones murals (la que correspongui en cada cas). Finalment, una opinió molt generalitzada és que cal timbrar amb la corona que tradicionalment o històricament correspongui, segons de qui havia estat la jurisdicció, la qual cosa, en certs casos, pot presentar algunes dificultats que als historiadors pertocarà de resoldre. […] Per altra banda, voldria aclarir d’una vegada per totes el concepte “principat” referit a Catalunya, que no té res a veure amb un principat d’Astúries o de Girona, o de Mònaco o de Liechtenstein. El nom de principat es donat pels juristes catalans del segle XIV —molt més influïts pel dret romà que pel feudal—-, sempre en llatí, com a derivat de la veu “prínceps”, atribuïda al sobirà de Catalunya per tal d’evitar de dir-li o bé rei (pel fet que no existia el regne de Catalunya) o bé comte (pel fet que el comtat de Barcelona no comprenia tot Catalunya). I si el sobirà és un “príncep”, aleshores, lògicament, el país és un “principat”. Príncep tenia un sentit ampli que equivalia a sobirà. A ningú, crec, no se li ocorreria de pensar en un príncep concret, específic, respecte a l’obra de Maquiavel Il Principe, car l’autor es referia a un sobirà, a un monarca, a un rei. [...]
