Corrupció, nepotisme i gestió pública a Catalunya

Corrupció. Transparency International és l’organització global de referència en la lluita contra la corrupció, que defineix com "l’abús del poder confiat als líders polítics per obtenir guanys privats". Segons Transparency International, la corrupció agafa diferents formes, entre les quals inclou (cito literalment): “(1) servidors públics que demanen o agafen diners o favors a canvi de serveis; (2) polítics malversant diners públics o donant llocs de treball o contractes als seus promotors, amics i familiars; (3) empreses que subornen governants per obtenir negocis lucratius”. El punt 2 ens dirigeix directament al nepotisme (Diccionari de l’IEC: "Favoritisme envers els parents; Abús de poder comès a favor de parents i d’amics") i a la col·locació arbitrària d’amics i suports dins el partit. 

Catalunya. La corrupció ha estat i és ben present a Catalunya. Tradicionalment, s’havia expressat en contractes d’obra pública, contractes de serveis públics i requalificacions urbanístiques. Entre els casos més sonats, el del Palau de la Música, paradigmàtic del famós 3%; el cas Pretòria a Santa Coloma de Gramenet, o l’Inipro –en curs judicial– a Tarragona. La corrupció mitjançant l’assignació de llocs de treball prescindibles per a l’organització (d’això, les diputacions o l’Àrea Metropolitana de Barcelona i llurs famosos assessors en són paradigma) ha acumulat dècades d’experiència més discreta. En els darrers anys s’ha accentuat per la col·locació de parelles o familiars a la mateixa administració, una pràctica que a la Barcelona dels Comuns fou capital. Ara ja, el nomenament (rectificat després) de la parella del titular d’una conselleria com a cap de gabinet del nomenant ha marcat un salt de dimensió que ha suscitat estupefacció.

Gestió pública. Quan es fa públic un cas de nepotisme (o favoritisme), es desvia la discussió al currículum del nomenat. És un error. El problema no és aquí, sinó en les funcions de qui nomena. Una d’aquestes funcions és avaluar el bon funcionament del personal que s’ha nomenat. I és de manual de gestió pública (literalment) que les relacions personals –familiars i d’interès– distorsionen les avaluacions (tant dels mèrits com de l’execució professional). La condició humana permet entendre l’escassa sanció pública al nepotisme i al favoritisme en el nostre context; amb tot, és desolador haver arribat a nivells que menystenen greument l’eficàcia del sector públic.

Corrupció i gestió pública a Catalunya. El cas català és un cas de màxims en colonització partidària de l’administració, bassal propici per a l’expansió del nepotisme i el favoritisme. Ja havíem comentat aquí que Espanya és l’estat de la UE i l'OCDE líder en canvi de directius públics quan canvia el partit al govern (95% de relleus, empatat amb Turquia i Xile). A l’extrem oposat hi trobem Dinamarca, amb només el 5% dels directius canviats. Catalunya és més extrema que Espanya, perquè en l’administració general de l’Estat els subsecretaris (equivalents als secretaris generals) i els directors generals han de ser funcionaris de carrera. A Catalunya no existeix aquesta obligatorietat per a aquests nivells; només comença amb els subdirectors generals. Per tant, és més ampli l’espai de direcció pública que es deixa a l’arbitrarietat absoluta, que permet servir influències dins el partit, i favoritismes i nepotisme.

Millorar-ho (encara que sigui només una miqueta). Els partits polítics catalans no deixaran de funcionar com empreses de treball temporal d’un dia per l’altre. Tanmateix, alguna millora sí que es podria fer ara. Siguem equitatius: el nou govern té dret a gaudir el botí en col·locacions de personal de què han gaudit els seus predecessors, que tenen poca auctoritas per criticar el nepotisme i el favoritisme. Que es facin tots els nomenaments, i –un cop fets– mirem endavant: per la convocatòria d’eleccions decaigué el projecte de llei d'organització de l'administració de la Generalitat. L’actual majoria de la investidura el podria recuperar, i incloure-hi en els articles 15 (secretaria general), 17 (directors generals) i 18 (directors de serveis) l’afegit que ja hi ha al 19.3 per als subdirectors generals: “S’han de proveir entre personal funcionari de carrera”. I si volen, poden copiar de l’article 18.2 de la llei que regula l’organització de l’administració general de l’Estat la possibilitat d’exempció justificada en el decret d’organització del departament. 

Sense urgències. Es pot establir una disposició transitòria diferint l’eficàcia d’aquests principis fins passades les properes eleccions. Així, quan els Comuns entrin en el present govern podran nomenar encara amb les regles vigents ara. I si ERC acaba no entrant al Govern, si més no podrà reivindicar l’autoria del projecte de llei recuperat. No veig cap motiu (ni de fons, ni d’oportunitat temporal) perquè l’oposició s’hi oposi. Fora un win-win per a la majoria actual. I una petita millora general per al futur, ja que s’eixamplaria la carrera professional dels gestors públics i es reduiria (encara que sigui només una miqueta) l’espai propici al nepotisme i el favoritisme polític. Faran el favor de pensar-hi?