"Corrupta o inútil"

Amb aquests dos adjectius ha definit Sandro Rosell en seu parlamentària la jutgessa Carmen Lamela, que el va tenir dos anys a la presó pel que va resultar ser un muntatge destinat a escarmentar l’independentisme en el cap d’una figura tan popular a la societat catalana com és la del president del Barça. Rosell ja havia estat avisat pel govern de Rajoy, directament. Després de la celebració del Concert per la Llibertat al Camp Nou, l’estiu del 2013, li van fer arribar el següent missatge: “Hi haurà un abans i un després”. I així va ser. La policia patriòtica centrava i la justícia rematava.

Rosell va comparèixer al Congrés l’endemà que quedés en res (res, si no tenim en compte els perjudicis de tota mena per als investigats) la investigació del jutge Joaquín Aguirre sobre la suposada trama russa del Procés. En ordenar l’arxivament del cas, l’Audiència de Barcelona va afirmar que els intents del jutge de continuar la investigació eren un “frau de llei”.

Però, i què? En qualsevol país mitjanament democràtic del món s’investigarien actuacions tan poc imparcials com les de Lamela i Aguirre. I molt probablement també serien castigades. Aquí no. A Lamela la van ascendir a magistrada de la sala segona del Tribunal Suprem i fins i tot aquest estiu el CGPJ la va proposar com a candidata a presidenta del Tribunal Suprem i del CGPJ.

Potser als jutges, en la seva cultura corporativa, en la seva escala de valors i en la visió dominant de com s’ha d’exercir el poder judicial a Espanya, els semblin admissibles casos com aquests, perquè, al cap i a la fi, es tractava de salvar Espanya. Però el mal que fan a la confiança dels ciutadans en l’administració de la justícia és incalculable.