Alguna cosa més que una revolta pagesa

Deu n’hi do la collita de la revolta pagesa les últimes 24 hores: la Comissió Europea (Ursula von der Leyen) retira la llei que pretenia reduir l’ús de pesticides a tota la Unió Europea, el Govern (Pere Aragonès) anuncia que crearà un portal únic de relació entre pagesos i Generalitat que recollirà tots els tràmits i permetrà estalviar temps, i el govern espanyol (Pedro Sánchez) anuncia que reforçarà la Llei de la Cadena Alimentària perquè els pagesos no venguin a pèrdues.

Millor una rectificació que res, però han hagut de tallar carreteres perquè els facin cas? El portal català diu que estarà a punt aquest trimestre. Per què no han pensat abans a simplificar-lo? La llei espanyola no es podia reforçar abans? I la presidenta de la Comissió no podia escoltar els pagesos abans d’impulsar la llei i no després? A més a més, tot té un aire contradictori: Aragonès es reuneix a la tarda amb uns manifestants amb qui Junqueras es retrata solidàriament al matí (Esquerra ha dirigit la cartera d’Agricultura –sota diverses denominacions– des del 2016). I a Brussel·les, l’extrema dreta aplaudeix (i es disposa a aprofitar electoralment) la reculada de Von der Leyen en la seva agenda mediambiental.

Aquesta revolta ha deixat petjada, però ha estat el símptoma d’un malestar més gran i no exclusiu de la pagesia: de la gent que treballa i no arriba a final de mes, de la burocràcia digital, de la llunyania dels legisladors desbordats per uns interessos econòmics que no poden contrarestar, de la impossibilitat de lluitar contra preus rebentats, d’una Catalunya on no plou i l’aigua no s’ha gestionat amb previsió, i d’un planeta on els arbres, els animals i les persones comencem a no tocar ni quarts ni hores amb el canvi climàtic.