Coses de setembre

I tot continua sota control, arriba el setembre i afloren les notícies que consagren l’eterna costa de setembre. Després de les vacances i per complir amb la tradició d’angoixar una gran part de la població, i amb això em referesc a la classe treballadora que cobra malament i que cobra molt malament, sense oblidar-me de les persones aturades que cobren ajudes. També em referesc als fixos i fixos-discontinus a les coes de recollida d’aliments. Ha arribat el setembre i ara toca angoixar-los amb l’aclaparament econòmic del novè mes.

Arriba el setembre i apareixen les notícies que la cistella de compra s’ha encarit a causa de l’augment del preu de l’electricitat. L’altra mitja veritat que s’oculta és que els preus no han aturat de pujar d’ençà del primer confinament global de la nostra era i, com que estàvem tan entretinguts, tot mancava d’importància.

Mentre la llum s’està convertint en un producte de luxe obligat, afloren altres notícies que difuminaran el seu impacte en les butxaques desgastades dels ciutadans perquè, com va dir Pierre Bourdieu, “La televisió que pretén ser un instrument que reflecteix la realitat acaba convertint-se en instrument que crea la realitat”.

Amb l’arribada del setembre, continuam també amb els diversos temes generats pel col·lapse de l’Afganistan. Notícies que van des de declaracions desafortunades fins a falses posicions heroiques. Amb les falses posicions heroiques em referesc a totes aquelles accions que pretenen fer-nos creure que se salva tot un poble acollint uns quants milers d’afganesos com a refugiats. Puntualitz que tots ells no són ciutadans anònims, en el seu moment eren col·laboradors dels països que ara els acullen a ells i els seus familiars. El més absurd és que alguns països, com el cas de França, per exemple, es trobassin amb el dilema que, mentre acollien refugiats afganesos excol·laboradors seus, què farien amb els altres afganesos que estan en situació irregular en el seu territori demanant des de fa mesos l’estatus de refugiats?

D’altra banda, mentre es transmet al món la notícia de la retirada de les tropes estatunidenques s’obvia la seva continuïtat econòmica en aquests territoris. Amb això em referesc, per exemple, al recent anunci de la gegant empresa estatunidenca Western Union de reprendre les seves activitats als territoris dels talibans, al·legant que l’objectiu és “permetre als clients de l’empresa, a més de 200 països de tot el món, enviar doblers als seus éssers estimats a l’Afganistan”. Tot és permès en temps de guerra, llevat de llevar la il·lusió als éssers estimats, la felicitat dels quals sí que importa a Western Union. De la mateixa manera, els minerals rars i les riqueses subterrànies que contenen les muntanyes de l’Afganistan són molt atractius per al gegant xinès, que, enmig del caos, va anunciar, després de la presa de Kabul per part dels talibans, que estava disposat a establir relacions amistoses i de cooperació amb el país.

Senzillament, així és el mes de setembre... i feliç tornada a la realitat!