Costes, la tanca per evitar un disgust a Sánchez
Una ditada de mel, en política, no es dona per casualitat. Aquesta setmana l’Estat s’ha compromès amb el senador autonòmic Vicenç Vidal a fer el traspàs de les competències de Costes i inversions per a la posidònia, la Menorca Talaiòtica i, ni més ni manco, a la promoció del català, a canvi del seu sí als Pressupostos Generals de l’Estat.
Per què Pedro Sánchez és tan benevolent de fer aquest regal a Vidal quan el seu vot a favor no era transcendental per tirar endavant els PGE al Senat? La clau no és més que la por que feia als socialistes que l’ecosobiranista mantingués el paquet de 60 esmenes que havia presentat. Han comprovat que en temes puntuals, com per exemple l’IVA a les perruqueries i el REB, les esmenes de l’esporlerí es converteixen en una passarel·la perquè les pugui votar el PP. Si a això s’hi suma que sol aconseguir el suport de 35 senadors per la bona relació que té amb ERC, Junts i el PNB, els socialistes sabien que havien begut oli. No sempre els números són el que sembla als parlaments.
Així que, per tot plegat, es va optar pel camí de la política i en la negociació hi varen guanyar tots: perills evitats pel PSOE i acord polític signat per demostrar que un escó a Madrid és rendible per a MÉS. Ara, perquè una de les quatre potes del pacte no sigui paper banyat, ve el moment de la veritat. El primer trimestre de l’any l’Estat passarà la documentació necessària a la Conselleria de Medi Ambient sobre el que pot suposar la gestió de Costes. És quan es veurà si les competències venen ben dotades econòmicament. Ho mirarà amb lupa la Conselleria que haurà de fer la feina, perquè el Govern ja va quedar escaldat amb els doblers que arribaren per a Educació i Salut, en el seu moment. Ha de ser un paquet: transferència de responsabilitats i pressupost per exercir-les.
