DirectorEl coronavirus ens empeny cap a una altra crisi econòmica. A hores d’ara no n’hi ha cap dubte, la qüestió que falta per aclarir és com serà de greu. I ja es pot avançar que a les Balears ho serà molt més que a molts altres llocs, perquè depenem bàsicament del turisme, de la capacitat d’atreure ciutadans d’altres països perquè ens visitin i es gastin els doblers aquí, siguin pocs o molts, i encara que això signifiqui depredar el nostre territori –tal com fa dècades que insistim a fer–. La pandèmia de la Covid-19 obliga a frenar de manera progressiva i global els viatges internacionals, tot i que hàgim pogut trigar massa a entendre-ho: aquesta mateixa setmana el govern espanyol ha permès que dos grans creuers que venien d’Itàlia desembarcassin milers de passatgers al port de Palma.
La fallida de Thomas Cook va ser només un avís del que pot passar a partir d’ara. La Covid-19 dinamita la nostra principal font de recursos. És el cop més baix possible a l’economia de les Illes. Aquesta pandèmia delatarà, sense camuflatge possible, les misèries de dependre del monocultiu turístic. La duresa de la crisi dependrà de fins a quin punt aconseguim contenir el coronavirus –i això, en bona part, depèn de la responsabilitat de tots nosaltres– i de quant de temps triguem a poder reprendre la normalitat. Però marca un punt d’inflexió.
Fem tard, i ja no hi ha més marge. Ens en sortirem, d’una manera o altra, però el món després de la Covid-19 ja no serà el mateix d’abans. Ien aquest món a les Balears no podrem dependre tant del turisme massiu. Hi hem de trobar alternatives entre tots. Triar un altre camí. Serà difícil, llarg i complicat, però la realitat és tossuda i ens hi continuarà empenyent, de grat o per força.