Dels creadors d'“És vostè soci d’Òmnium?”

No s’havien sentit uns crits de ràbia casernària al Congrés com els que van proferir ahir els diputats de Vox des del “¡Se sienten, coño!” del tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero, el 1981, quan va entrar pistola en mà a l’hemicicle a perpetrar la seva part del cop d’estat. El PP i Vox estiren el xiclet de la crispació per l’amnistia perquè estem en campanya electoral, però en la seva indignació s’amaga, a parts iguals, la pulsió nacionalista i la frustració d’haver de continuar asseguts als escons de l’oposició, precisament a causa d’aquesta llei que el seu rival Pedro Sánchez va pactar amb els independentistes.

Mentre Vox i el PP criden, la justícia patriòtica, o allò que Rufián va anomenar ahir el “partit judicial espanyol”, es disposa a impedir l’aplicació de la llei. A Puigdemont no el consideren amnistiable i volen detenir-lo així que passi la frontera de la Jonquera. I a Junqueras tampoc el consideren apte per a l’habilitació per culpa del delicte de malversació. Estan disfressant de discussió tècnica el que és una visió esbiaixada de la realitat. Els fiscals del Suprem que ara s’oposen a l’amnistia són els mateixos que preguntaven allò de “És vostè soci d’Òmnium?” als presos polítics. Però, sobretot, són els mateixos fiscals que van acusar per rebel·lió els encausats al Suprem. Ni el jutge Marchena es va atrevir a condemnar-los per rebel·lió, però tota la tasca dels fiscals va estar enfocada a relacionar l’1 d’Octubre o el 20 de Setembre amb la violència armada. O sigui que preparem-nos per sentir-les de l’alçada d’un campanar les pròximes setmanes.