Creix l’exigència col·lectiva: Cal protegir el territori
Les conseqüències del creixement desmesurat del turisme a les Illes Balears i els efectes de la sobreexplotació del territori i dels recursos naturals s’han fet especialment visibles els darrers cinc anys. Feia dècades que ho advertien els grups ecologistes històrics: el model econòmic que tenim és insostenible per al nostre territori. No poques vegades es va haver de sentir que l’alerta que llançaven aquests col·lectius era cosa d’uns centenars d’exagerats.
És més, com avui recollim al nostre Tema del dia, si bé a cadascuna de les Illes hi ha hagut reivindicacions històriques per salvar un territori concret que es veia amenaçat -recordem ‘Salvem la Dragonera’ com a fita especialment rellevant i aconseguida-, la preocupació ecologista no ha calat entre la població en general fins que tothom ha pogut percebre i patir el grau de saturació que, sobretot els mesos de major afluència turística, suporta el nostre territori.
La pèrdua de qualitat de vida, la baixada de la competitivitat global de les Illes Balears i la constatació que l’augment del nombre de turistes no ha duit més riquesa al conjunt de la població, sinó menys, han contribuït a una creixent conscienciació del problema. Els darrers cinc anys, a les Balears s’ha multiplicat per deu el nombre de col·lectius ciutadans en defensa del territori i del medi ambient, i s’ha de tenir en compte que la repercussió d’aquest creixement és avui molt significativa per la quantitat gairebé incalculable de seguidors que tenen.
Pot cridar l’atenció que aquesta explosió de la preocupació i de distintes formes de mobilització coincideixi amb els anys que més forces polítiques d’esquerres hi ha als governs autonòmic, insulars i municipals. Si bé és cert que alguns col·lectius s’han reactivat per decisions polítiques concretes -és el cas de l’autopista Llucmajor-Campos- la majoria exigeixen més protecció per al territori i unes polítiques decidides de contenció de la massificació turística i per a una millor i més sostenible gestió dels residus, l’energia i l’aigua. L’exigència col·lectiva creixent i de cada vegada més generalitzada és un clam que cal escoltar. La transformació del nostre model econòmic cap a una major sostenibilitat mediambiental i social requereix valentia política. Protegir-nos ens cal.
