Creixement vs. sostenibilitat. L’estat de la qüestió a les nostres Illes (I)

El passat mes de febrer (del 12 al 16 i el 24) es varen fer a Menorca les Jornades sobre els 30 anys de la Reserva de Biosfera. Els grans reptes de Menorca per al 2030, sota el patrocini del Consell Insular de Menorca i organitzades per l’OBSAM i l’Institut d’Estudis Menorquins (IME). Dia 15 de febrer a l’Auditori de Ferreries es va tractar el Bloc 4: Economia, turisme i context extrainsular, en el qual, els sotasignants d’aquest escrit vàrem presentar la ponència Menorca i les Illes Balears a l’horitzó 2030.

La reflexió que vàrem fer allà ens permet avançar algunes hipòtesis de treball que ens semblen interessants a l’hora de diferenciar dos models de creixement representats per Menorca i les Pitiüses i que ens poden servir per aprofundir en el debat sobre l’actual model de creixement de les Illes Balears. I com la declaració de Reserva de la Biosfera (RB) ha pogut condicionar, o no, un model de creixement més sostenible basat en el turisme.

Fets estilitzats del model de creixement de Menorca versus les altres illes

Primer. És un model de creixement més resilient que el de la resta d’illes, amb taxes de creixement menys negatives en èpoques de crisi com la viscuda l’any 2020 amb la Covid, les quals se situen a la meitat en relació amb la caiguda del conjunt d’illes, 6 punts menys de caiguda negativa que les Pitiüses i 11 punts menys respecte de la caiguda negativa de Mallorca. Aquest fet explica que al llarg del temps les menors taxes de creixement relatives que es puguin donar a Menorca en fases de creixement del cicle econòmic balear quedin compensades per la menor intensitat de les caigudes de la renda en les fases de crisi econòmica. Aquesta reflexió ens permet avançar el segon fet estilitzat.

Segon. És un model de creixement més pautat. Menorca presenta un model de creixement que en les fases de recuperació del cicle expansiu després d’una crisi, com la viscuda amb la Covid, es caracteritza per dibuixar un patró de comportament més contingut que la resta d’illes (5 punts menys que les Pitiüses i 9 punts menys que Mallorca).

Tercer. És un model de creixement que manté un nivell de VAB per càpita real major que les altres illes menors al llarg del període (2014-2022).

En aquests vuit anys Menorca creix en renda real per sobre de la mitjana balear (0,9 punts), per sobre de Mallorca (2,3 punts), però per sota de les Pitiüses (-7,2 punts), però en renda per càpita real el seu creixement se situa 4,3 punts per sobre de les Balears, 5,5 punts per sobre de Mallorca i només -0,6 punts per sota de les Pitiüses, ja que en població creix menys que les Balears (-3,2 punts), menys que Mallorca (-3,1 punts) i que les Pitiüses (-5,7 punts). Aquesta menor dinàmica de creixement de la població sobretot respecte de les Pitiüses és el que li permet que, havent experimentat un creixement del VAB real sensiblement inferior, mantingui al final d’aquest període una renda per càpita un 1,03% superior.

Quart. És un model de creixement que manté una productivitat del treball major que la resta d’illes i que s’incrementa al llarg del període 2014-2022.

Agafant els valors de Menorca com a nivell 100, es pot comprovar que els seus nivells de productivitat respecte de la resta d’illes s’incrementen al llarg del període 2014-2022 i presenta el 2022 una productivitat del treball més de 20 punts per sobre de la resta d’illes.

Cinquè. Un model de creixement amb menor pressió ambiental.

Menorca presenta un índex ambiental millor que Eivissa i Mallorca, però lleugerament inferior al de Formentera, i en relació amb Eivissa pondera millor en els següents ítems mediambientals per a l’any 2021 (darrer any amb dades completes): índex de resiliència climàtica (+8,8 punts); índex de qualitat de l’aire (+14,6 punts); índex de consum i qualitat de l’aigua (+31,5 punts); índex de gestió del territori i biodiversitat (+13,5 punts); índex de gestió i circularitat de residus (+16,1 punts); índex ambiental global (+ 14,6 punts).

Sisè. És un model de creixement menys desigual pel que fa la riquesa neta per càpita i apunta a una major cohesió social i territorial, d’acord amb les dades de l’estudi Pobresa, desigualtat, renda i riquesa a les Illes Balears. Estudi de la viabilitat d’una renda bàsica universal (Jordi Arcarons, setembre de 2023).

Setè: Menorca presenta unes bones perspectives d’ocupabilitat i baixes taxes d’atur d’acord amb la prospectiva del model H2030 del CES.

Les hipòtesis de creixement del model H2030 del CES tant per a Menorca com per a les Pitiüses pinten un horitzó de plena ocupació amb taxes d’atur inferiors al 3% per a Menorca.