Creixen els delictes d’odi a la UE
La justícia belga ha decidit jutjar un diputat federal, Dries Van Langenhove, i sis membres més de l’organització d’extrema dreta Schild & Vrienden [Escut i Amics] acusats de racisme i discurs d’odi. El cas contra Langenhove, diputat pel partit d’extrema dreta Vlaams Belang [Interès Flamenc], va començar ara fa quatre anys arran d’un reportatge d’investigació de la televisió flamenca VRT, que va revelar els intercanvis de missatges racistes, sexistes i incitadors a l’odi que compartien en diversos grups de xat encriptats els membres de Schild & Vrienden, una organització juvenil ultra que Langenhove va fundar el 2017.
Un pèrit informàtic va aconseguir recuperar un total de 70.000 missatges de Facebook i Discord, que l’organització va esborrar després de l’emissió del reportatge i que han servit per encausar el diputat xenòfob, a qui li han retirat la immunitat parlamentària, i sis militants més per violar la llei antiracista de Bèlgica.
El cas Langenhove, figura mediàtica de les xarxes socials, ha tornat a posar en el punt de mira les plataformes tecnològiques i la seva capacitat de disseminació del discurs d’odi. Dels vídeos a TikTok als de la plataforma Odysee, considerada el YouTube de l’extrema dreta, Langenhove ha sabut promocionar-se personalment i ideològicament.
La llei de serveis digitals de la Unió Europea, aprovada finalment el 5 de juliol, obligarà les grans empreses tecnològiques, com Google o la matriu de Facebook, Meta, a extremar la vigilància sobre les seves plataformes per protegir millor els usuaris europeus del discurs de l’odi, la desinformació i altres continguts en línia nocius. Si no, corren el risc d’exposar-se a multes de fins al 6% dels ingressos anuals de la companyia.
La pressió sobre els gegants de Silicon Valley –convertits per la UE en censors del contingut– ha alimentat migracions virtuals cap a altres espais que s’anuncien com les plataformes de la llibertat d’expressió, però que s’han convertit en nínxols de teories conspiratives i d’extremisme. D’Odysee a BitChute.
Però l’obsessió pel control del contingut amaga responsabilitats molt més estructurals. L’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea reconeix que el racisme continua sent un problema persistent a l’interior de la UE, i més de la meitat dels europeus creuen que el racisme està present de manera generalitzada al seu país. Però, durant anys, la legislació europea en general ha considerat el racisme com un fenomen aïllat que passa entre individus i que no respon a cap patró.
El Pla d’Acció contra el Racisme de la UE, presentat el setembre del 2020, per primera vegada marcava un canvi en el reconeixement de la dimensió estructural del racisme, i de les formes específiques de racisme que afecten diferents grups racialitzats a Europa. Des d’aleshores, Brussel·les ha iniciat procediments d’infracció contra 11 estats membres de la UE per no haver transposat correctament i totalment la legislació europea sobre el racisme i la xenofòbia. Però els crims d’odi han seguit creixent a bona part de la Unió. Ho constata l’últim informe de l’Agència Europea de Drets Fonamentals: un 50% d’increment en els incidents racistes a Bèlgica; un 9% a Espanya, però més d’un 55% quan es tracta de discriminacions contra l’ètnia gitana; un 12% més a Dinamarca; 33% més d’incidents contra la comunitat musulmana a Àustria, i un rècord de casos de racisme a Irlanda des del 2013.