Cremar l’associació de promotors
La política sense complexos no és patrimoni exclussiu de l’extrema dreta. Fa uns dies, a un acte polític del PP, el president de l’associació de promotors immobiliaris de les Illes Balears va afirmar entre mamballetes que la Comissió Balear de Medi Ambient s’hauria de cremar, acusant, a més, el seu personal de tendenciositat i de fer ideologia.
La Comissió Balear de Medi Ambient és un òrgan col·legiat que es pronuncia davant els projectes, plans o programes que, d’acord amb la normativa autonòmica, estatal i europea, requereixen informe d’avaluació d’impacte ambiental. La seva composició és eminentment tècnica, dotada (de forma insuficient) de personal públic expert en diferents camps relacionats amb el medi ambient (l’urbanisme, la biologia, la geografia, etc.).
La Comissió Balear de Medi Ambient no pot, per exemple, aturar un projecte d’urbanització si aquest s’ajusta a la legalitat, però si aquest està obligat a sotmetre’s a avaluació d’impacte ambiental (per exemple, si afecta un espai natural, o si el seu consum d’aigua o energia o la generació de residus o aigües brutes que generarà seran sostenibles) pot prescriure correccions i limitacions en el projecte, cosa que es fa en benefici del bé comú. Això és pel que vetlla la Comissió, no per l’economia ni pel benefici d’uns pocs, que per a això ja hi ha l’associació de promotors i alguns partits polítics.
Alguns interpreten les funcions mateixes de la Comissió (recollides en una llei poc sospitosa de comunista, aprovada en temps de Jaume Matas) com una limitació de la “llibertat” en la seva versió més anarcocapitalista: “Jo a casa meva faig el que vull, i amb els meus diners gener riquesa”… Supòs que us sona.
El funcionament de la Comissió és tan transparent que fins i tot les parts afectades poden participar en els òrgans on es resol l’avaluació d’impacte ambiental. Fa uns anys, record que el promotor Matthias Kühn i Norma Duval (l’eterna vedet del PP) es varen presentar a una de les subcomissions (la de la Xarxa Natura 2000) per fer pressió perquè s’informàs favorablement a favor de les obres il·legals que havien fet a l’illot de Tagomago, i que havien estat denunciades pels agents de Medi Ambient de la mateixa Conselleria. Si ja és estrany que un senyor (amb molta pasta, això sí) es pugui comprar un illot a Balears, que és pràcticament tot ell domini públic, i que, a més, estigui protegit de forma gairebé total per la normativa ambiental i d’hàbitats, més estrany resulta que Kühn s’hi pogués fer una mansió de 900 metres quadrats amb heliport en un espai incompatible amb l’activitat turística.
El problema en el cas de Tagomago no va ser tant la Comissió, sinó la conxorxa d’Ajuntament, Consell, Govern, jutjats, etc. que va permetre i permet fer tot això dilatant durant anys un procés judicialitzat (reactivat amb una denúncia en la qual vaig participar el 2014), i que tanmateix llança un missatge d’impunitat, perquè només amb el que guanyen en una setmana de lloguer de la mansió (uns 180.000 euros) ja n’hi havia per compensar tot el que incloïa la darrera sentència, de 2018.
Kühn ha estat un dels promotors immobiliaris més significats en aquesta terra, i ja hem vist com se les gastava. Malauradament, no és una caricatura del sector. La impunitat crea monstres, mai no els basta, i per això es vomiten declaracions com la de l’actual president de l’associació de promotors, representant màxim d’un sector que ha obtingut guanys sempre, a costa d’una política de terra cremada. Perquè allò que fan els promotors també és política: voler llibertat total per a la seva activitat, una activitat feta a costa del bé comú, l’espai físic de la polis, de la comunitat. No hem vist tampoc cap altre promotor posant una mica de seny i condemnant les declaracions del seu representant.
Després de veure els retrats d’una destrucció publicats fa uns dies a l’ARA Balears en paper comparant les fotografies aèries de diferents espais rurals i litorals a les Illes, us imaginau que qualsevol entitat ecologista o personatge d’esquerres hagués dit que s’ha de cremar l’associació de promotors? Els hauria caigut damunt tot el pes de la llei, acusacions de terrorisme i el repudi a la plaça pública i als mitjans. També haurien rebut els qui feien mamballetes, o els qui, callant callant, han acabat donant la raó al capo dels promotors: que la Comissió Balear de Medi Ambient s’ha de refer de dalt a baix… perquè no és eficient, o eficaç per als interessos dels promotors. No ho serà, evidentment, mentre vetlli pel bé comú, i no el d’uns pocs piròmans.
