Tan cremats i tan mal informats

Torn a un article de Sebastià Alzamora que publicàvem fa uns dies, just després que a Paiporta la gent tiràs fang als reis d’Espanya, a Pedro Sánchez i, amb menor mesura, a Carlos Mazón. I torn sobretot a l’observació que hi feia del fet que tot va quadrar a conveniència de la dreta espanyola: els monarques quedaren com els bons; el president del govern espanyol, com el dolentíssim, i el del País Valencià, que tenia la part més lletja per ser el responsable de gestionar la situació per no incrementar el drama, pràcticament va desaparèixer, com si la pel·lícula no anàs amb ell.

Hi ha hagut altres articles que han posat el focus en la manifesta indignació cap a Sánchez, mentre que s’obliden Mazón. És una reacció que no queda gaire lluny d’una altra que ha deixat aquests dies una situació ben preocupant: la victòria aclaparadora de Donald Trump que el durà de bell nou a presidir els Estats Units. Masclisme, racisme, violència i autoritarisme votats per una majoria, no només als EUA, sinó a no pocs països del món, inclosos els europeus. I en totes aquestes reaccions irades, extremes i extremistes, hi ha al darrere persones molt cremades, tant com per pensar que tant és si tot fa un pet, però també molt mal informades. És el que, d’una manera o d’una altra, promouen Trump i Elon Musk, Meloni, Putin, Milei, Netanyahu i també l’extrema dreta que tantes posicions ha guanyat a França o a Espanya. D’indignació i de manipulació de la informació les xarxes socials en van plenes, també els mitjans que són fills de la manera de fer de Berlusconi. Fang que se suma al fang. D’aquí la necessitat de defensar i de fer un periodisme ètic, que no cerqui encendre les masses, sinó ajudar a pensar.