Crim rere crim a Gaza
Si l’exèrcit d’Israel ha arribat a matar gazatins que s’amuntegaven per recollir menjar, devia ser qüestió de temps que també matés els voluntaris que anaven a alimentar-los. De la primera matança va dir que els soldats es van sentir insegurs davant el caos de la multitud famolenca, i de l’assassinat dels cooperants internacionals se n’ha encarregat Netanyahu mateix amb el cinisme de sempre tot dient que “aquestes coses passen en una guerra”. Sí, el tràgic error habitual quan es dispara contra una camioneta perfectament logotipada i de la presència de la qual s’havia avisat l’exèrcit.
La diferència és que mentre la sort dels més de 30.000 palestins morts i les desenes de milers de desplaçats tot just ha servit perquè el món occidental renyés Israel amb cara d’estar molt enfadat, la mort dels voluntaris de World Central Kitchen ha fet aixecar telèfons. El xef José Andrés, un asturià de naixement passat per Catalunya i finalment instal·lat a Washington DC, és una celebritat als Estats Units, i és especialment popular entre els demòcrates de la capital, als quals dona suport públicament. Andrés va ser convidat a la Casa Blanca a cuinar el menú del dinar que va seguir a una reunió entre Obama i el rei Joan Carles el 2010.
L’entrada criminal de Hamàs en territori israelià el 7 d’octubre no li podia reportar res de bo a Palestina. Era una provocació suïcida. La resposta d’Israel està sent d’una crueltat i una desproporció igualment criminals que eliminen qualsevol simpatia comprensiva. Com sempre, són la gent que viu aliena a les estratègies dels seus líders els condemnats a la tragèdia.
