La crisi alimentària: una tempesta perfecta atiada per l’especulació

Per afrontar els problemes, primer cal referir-s’hi pel seu nom, i no es pot negar que les Balears viuen una crisi alimentària que a hores d’ara és més palesa que mai, amb productes bàsics que han pujat un 30% en un any. Malgrat que la situació queda lluny de l’emergència que pateixen altres indrets del món, la realitat de moltes famílies a les Illes és que no poden fer front a la compra d’aliments i que han de recórrer a la caritat per poder menjar. Altres encara tenen múscul per assumir les dificultats, encara que l’allargament en el temps d’aquesta situació les pot fer patir de valent.

Estam davant d’una tempesta perfecta, amb molts factors que no podem controlar, però no podem oblidar que l’especulació dels intermediaris i dels líders de la distribució alimentària ha contribuït a engrandir les dimensions del problema. Aquí cal plantejar-se una pregunta molt senzilla, a la qual ningú ha donat per ara una resposta clara: fins quan permetran les institucions que les necessitats més bàsiques de la població –tenir una casa, menjar o encendre el llum– siguin moneda de canvi en el sistema capitalista?

Com explicam en el reportatge d’aquest setmanari, la successió d’esdeveniments catastròfics està clara. En primer lloc, la pandèmia va provocar el sacrifici de milions de vaques per les dificultats per alimentar-les. Després, la guerra a Ucraïna desencadenà una crisi energètica global i alterà el comerç de cereals, que, a més d’alimentar les persones, és la principal font de subsistència del ramat. Mentrestant, el canvi climàtic altera la producció d’aliments. Basta recordar com la sequera del 2022 afectà els cultius d’arròs, oliva i tomàtiga a les Balears i altres indrets.

Ara bé, no és permissible que en una tempesta perfecta com la que estam patint hi hagi qui ho aprofiti per guanyar més. N’hi ha prou de recordar que algunes grans superfícies varen apujar el preu dels aliments just dies després que el govern espanyol n’abaixàs l’IVA per intentar frenar-ne l’escalada. Els governants s’haurien de plantejar si una mesura com aquesta és de sentit comú, perquè també beneficia a qui no ho necessita en absolut i gairebé no dona aire a qui lluita per la subsistència.

Juan Roig ho reconeixia fa uns dies: “Hem apujat els preus una burrada”, va dir el president de Mercadona. Aquesta cadena de supermercats va guanyar 718 milions d’euros el 2022, un 5% més que l’any anterior. És evident que els empresaris no són ONG i que han de poder guanyar doblers. La qüestió de fons és si han de tenir tants beneficis en situacions d’extrema necessitat.