La crisi de la IA a Occident és real
El llançament del gran model de llenguatge xinès DeepSeek-R1, amb les seves impressionants capacitats i el seu baix cost de desenvolupament, va commocionar els mercats financers i va donar peu a parlar d'un moment Sputnik en la intel·ligència artificial. Però que un model xinès potent i innovador arribi a igualar els productes nord-americans no ens hauria de sorprendre. És el resultat previsible d'un gran fracàs de la política nord-americana i occidental, del qual la mateixa indústria de la IA té gran part de culpa.
Les capacitats creixents de la Xina en el camp de la IA eren ben conegudes per la comunitat investigadora d'IA i fins i tot pel públic interessat. Al capdavall, les empreses i els investigadors xinesos d'IA han estat molt transparents respecte als seus avenços, publicant articles, fent que el programari fos de codi obert i parlant amb investigadors i periodistes nord-americans. Un article del New York Times del mes de juliol passat portava per títol: “La Xina està tancant la bretxa de la IA amb els Estats Units”.
Dos factors expliquen que la Xina pràcticament hagi aconseguit ser al mateix lloc que els EUA. En primer lloc, la Xina té una política nacional agressiva i coherent per assolir l'autosuficiència i la superioritat tècnica en tot l'espectre de la tecnologia digital, des dels béns de capital per a semiconductors i els processadors d'IA fins als productes de maquinari i els models d'IA. En segon lloc, les polítiques governamentals nord-americanes (i de la UE) i el comportament de la indústria han mostrat una conjugació depriment de complaença, incompetència i cobdícia.
Hauria de ser obvi que Xi Jinping i Vladímir Putin no són amics d'Occident, i que la IA impulsarà transformacions econòmiques i militars de conseqüències enormes. Vist el que està en joc, mantenir el lideratge de la IA dins de les economies democràtiques avançades justifica, i fins i tot exigeix, una mobilització estratègica publicoprivada enorme del nivell del Projecte Manhattan, l'OTAN, diversos esforços d'independència energètica o polítiques d'armament nuclear. Tot i això, Occident està fent el contrari.
Als Estats Units, la investigació governamental i acadèmica en matèria d'intel·ligència artificial va al darrere tant respecte de la Xina com del sector privat. A causa d'un finançament inadequat, ni les agències governamentals ni les universitats poden competir amb els salaris i les instal·lacions informàtiques que ofereixen empreses com Google, Meta, OpenAI o les seves homòlogues xineses. Així mateix, la política d'immigració nord-americana en relació amb els estudiants de postgrau i els investigadors és contraproduent i no té sentit, perquè obliga persones de gran talent a abandonar el país al finalitzar els estudis.
Després hi ha la política nord-americana de regulació de l'accés xinès a la tecnologia relacionada amb la IA. Els controls de les exportacions han trigat a aparèixer, han estat totalment inadequats, han comptat amb poc personal, s'han eludit amb facilitat i no s'han aplicat prou. L'accés xinès a les tecnologies nord-americanes d'IA a través de serveis i acords de llicència ha estat pràcticament sense regular, fins i tot quan les tecnologies subjacents, com els processadors Nvidia, estan subjectes a controls d'exportació. Els Estats Units van anunciar normes més estrictes per a la concessió de llicències just una setmana abans que l'expresident Joe Biden deixés el càrrec.
Aquesta situació es deu en part a les burocràcies governamentals escleròtiques tant a la Unió Europea com als Estats Units. El sector tecnològic de la UE està excessivament regulat, a nivells preocupants, i els departaments de Defensa i Comerç dels Estats Units, entre altres organismes, necessiten una reforma.
En aquest sentit, la indústria tecnològica té una mica de raó al criticar els seus governs. Però la mateixa indústria no està lliure de culpa. Amb el temps, els grups de pressió i les portes giratòries han afeblit les capacitats de les institucions públiques, que tenen una importància crítica. Molts dels problemes de la política nord-americana reflecteixen la resistència o negligència de la indústria. En aspectes crítics, ha estat el seu pitjor enemic, així com l'enemic de la seguretat d'Occident a llarg termini.
Per exemple, ASML (el fabricant holandès de màquines litogràfiques d'última generació utilitzades en la fabricació de xips) i el proveïdor nord-americà d'equips de semiconductors Applied Materials van pressionar per debilitar els controls sobre l'exportació de béns de capital per a semiconductors, ajudant així la Xina en el seu esforç per desplaçar TSMC, Nvidia i Intel. Per no quedar-se enrere, Nvidia va dissenyar xips especials per al mercat xinès amb un rendiment lleugerament per sota del llindar establert per les restriccions per a l'exportació, que després es van utilitzar per entrenar DeepSeek-R1. I pel que fa a models d'IA, Meta i l'empresa de capital de risc Andreessen Horowitz han exercit una pressió ferotge per evitar qualsevol limitació als productes de codi obert.
Almenys en públic, el comentari de la indústria ha estat: “El govern és incompetent, però si ens deixen en pau tot anirà bé”. Tot i això, les coses no van bé. La Xina pràcticament ha igualat els Estats Units, i ja va per davant d'Europa.
Els reptes de l'R+D en IA i l'ascens de la Xina exigeixen una resposta contundent i seriosa. Allà on la capacitat governamental sigui insuficient, cal reforçar-la, no destruir-la. Hem de pagar salaris competitius pel treball governamental i acadèmic, modernitzar la infraestructura i els procediments tecnològics dels Estats Units (i de la UE), crear una capacitat sòlida en matèria de R+D dins del govern –especialment per a aplicacions militars–, enfortir la investigació acadèmica i implementar polítiques immigratòries racionals i de finançament de l'R+D.
L'únic problema polític veritablement difícil és la concessió de llicències de codi obert. No podem permetre que tothom tingui accés a models optimitzats per atacar amb drons assassins; tanmateix, tampoc no podem estampar el segell d'alt secret en tots els models. Hem de trobar un terme mitjà pragmàtic, potser recorrent als laboratoris nacionals de recerca per a la defensa i als controls d'exportació acuradament elaborats per als casos intermedis. Per sobre de tot, necessitem que la indústria de la IA s'adoni que si no ens mantenim units, ens mantindrem separats.
Copyright Project Syndicate
