La crisi sanitària que el COP28 omet
La dependència contínua dels combustibles fòssils està fent malbé la nostra salut i elevant les temperatures globals a nivells rècord. La combinació de calamitats climàtiques dels últims anys (fenòmens meteorològics extrems, inseguretat alimentària, escassetat d'aigua i empitjorament de la contaminació atmosfèrica) és conseqüència directa de les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH). Però potser els perjudicis que experimentem avui només són una petita mostra de les catàstrofes que ens esperen.
Aquesta és la conclusió principal de l'últim informe Lancet Countdown sobre la relació entre canvi climàtic i salut, elaborat per un grup de destacats climatòlegs i professionals sanitaris (i del qual he estat directora). Però no hi ha dubte que aquesta conclusió nefasta no sorprendrà els milions de persones que pateixen problemes de salut relacionats amb el clima ni els seus éssers estimats.
Amb l'agreujament del canvi climàtic, els efectes sobre la nostra salut física i mental han deixat de ser hipotètics. La nostra investigació revela que la freqüència més elevada d'onades de calor i sequeres dels últims anys va fer créixer en 127 milions la quantitat de persones afectades per la inseguretat alimentària moderada o greu el 2021 (amb relació al període 1981-2010). Mentrestant, la contaminació de l'aire fora de les cases derivada de l'ús de combustibles contaminants posa fi a 1,9 milions de vides cada any; i malalties infeccioses com el dengue s'estan estenent a noves regions.
Tot i això, malgrat que portem vint-i-set anys de negociacions sobre el canvi climàtic, els líders internacionals continuen negant-se a reconèixer la necessitat urgent d'abandonar els combustibles fòssils. Tot i que hi ha proves contundents que el seu ús és el principal motor de la crisi sanitària actual, el projecte de declaració sobre canvi climàtic i salut que es publicarà durant la pròxima Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP28) a Dubai omet tota referència al tema.
El món va en direcció equivocada: molts països i empreses han començat a revertir els seus compromisos climàtics. Al ritme actual d'emissions de GEH, ens dirigim a un augment de la temperatura global de gairebé 3 ºC el 2100, molt per sobre de l'objectiu d'1,5 ºC establert per l'Acord de París (2015).
Les conseqüències poden ser catastròfiques. Es calcula que fins i tot amb un augment mitjà de la temperatura mundial lleugerament inferior a 2 °C, la xifra anual de morts relacionades amb la calor augmentarà un 370% a mitjans de segle. Els grups més vulnerables (ancians i nens) ara estan exposats al doble de dies d'onades de calor que fa trenta anys. I l'augment de la freqüència d'aquestes onades pot fer augmentar uns 525 milions la quantitat de persones afectades per inseguretat alimentària moderada o greu a mitjans de segle.
A més d'aquests efectes directes, la crisi climàtica atempta contra el benestar individual i deteriora les condicions socioeconòmiques necessàries per a la salut de la població. El 2022, les onades de calor extremes van provocar una pèrdua de 490.000 milions d'hores de treball a tot el món. Fins i tot si aconseguim limitar l'escalfament global a poc menys de 2 °C, es calcula que les pèrdues laborals relacionades amb la calor augmentaran un 50%.
Per la urgència de l'amenaça que enfrontem, el ritme actual dels esforços mundials per reduir les emissions és insuficient. El 2022, les emissions derivades de la producció d'energia van assolir un màxim històric, mentre que les fonts d'energia renovables encara no superen el 9,5% de la generació mundial d'electricitat. Famílies d'arreu del món continuen depenent de combustibles contaminants. Això inclou el 92% de l'energia que consumeixen les famílies dels països més vulnerables al canvi climàtic, obligades a respirar un aire tòxic dins de casa.
Les autoritats voldrien encarar la crisi gradualment, però centrar-se únicament en les mesures d'adaptació és insuficient. Sense una reducció significativa de les emissions, qualsevol adaptació serà inútil. L'única manera de resoldre la crisi sanitària provocada pel canvi climàtic és abandonar com més aviat millor els combustibles fòssils. Amb un èmfasi en polítiques climàtiques que millorin la salut i el benestar públics, els governs podrien evitar morts prematures, augmentar la resiliència de la població i la força de la mà d'obra i apuntalar les economies nacionals.
Com es pot aconseguir? El nostre informe esbossa onze mesures concretes en cinc àrees prioritàries. En primer lloc, perquè els riscos climàtics no superin la capacitat d'adaptació dels sistemes sanitaris hem de reduir les emissions de GEH segons el que estipula l'Acord de París. Això requereix un esforç concertat per a l'eliminació gradual dels combustibles fòssils mitjançant una transició energètica justa que mitigui els efectes sanitaris de la contaminació atmosfèrica i ampliï l'accés a fonts d'energia netes i renovables, sobretot a les regions més desafavorides que encara pateixen pobresa energètica.
Alhora, hem d'accelerar els esforços d'adaptació per protegir les comunitats que ja pateixen les conseqüències sanitàries del canvi climàtic, mitjançant una cooperació més gran entre el sector sanitari, les organitzacions ambientalistes i els serveis meteorològics. I cal eliminar qualsevol subsidi, préstec o inversió destinats als combustibles fòssils.
Perquè els sistemes de salut puguin protegir-nos davant les disrupcions climàtiques creixents, és crucial reforçar l'adaptació sanitària. En particular, cal aplicar mesures de salut pública tendents a reduir la contaminació atmosfèrica, promoure dietes més sanes i baixes en carboni, fomentar estils de vida actius i fer complir les regulacions relacionades amb les indústries contaminants. I com que el sector sanitari en si mateix representa el 4,6% de l'emissió mundial de GEH i influeix en aproximadament l'11% de l'economia mundial, podria tenir un paper directe important en la descarbonització global.
La COP28 posarà a prova el compromís dels líders internacionals. Donar a la qüestió sanitària la importància que mereix pot catalitzar un abandonament veloç i permanent dels combustibles fòssils i facilitar els esforços d'adaptació. Si això no passa, la conferència no serà més que una ocasió per fer declaracions vanes en relació amb els problemes de salut i validar la inacció col·lectiva. Les morts relacionades amb el clima continuaran augmentant, i un futur vivible serà un objectiu cada cop més llunyà.
Copyright Project Syndicate
