Crispetes intel·ligents, superherois i superheroïnes

Hi ha moltes coses que sí que funcionen bé. Divendres en vaig veure una. En Martí Roura Mora, un jove mestre de primària, em va convidar a travessar el carrer on tenim la redacció de l’ARA i a entrar a l’edifici del davant, on hi ha l’Escola d’Infantil i Primària Milà i Fontanals i l’Institut Miquel Tarradell, en un edifici noucentista, amb els seus esgrafiats i la seva decoració solemne de palau de l’ensenyament tan propis de fa un segle.

Em van fer entrar en una sala lluminosa i acolorida on hi tenen perfectament arrenglerats a la paret, guardats en uns robustos i amistosos estoigs, els violoncels, les violes i els violins que cada dia toquen els alumnes durant una hora. De seguida van entrar una trentena llarga de nens i nenes de 8 anys de les classes Crispetes Intel·ligents i Superherois i Superheroïnes, que estan descobrint el que en diem “notícies” i han de fer un diari i un telenotícies.

Els hauríeu d’haver vist, amb els ulls ben oberts i tota l’atenció, unes canalles parlant en català, idioma que estan situant al costat del castellà, l’anglès i la llengua que parlen a casa, ja sigui el bengalí, l’urdú, el tagal, l’àrab o l’amazic. S’hi troben tan bé, a l’escola, que més d’un ha preguntat als mestres que per què no hi poden anar els dissabtes i diumenges.

Després vaig anar al teatre del centre, on m’esperaven els alumnes de sisè, amb qui també vam estar parlant de notícies, i del present i del futur, del seu futur, que serà el nostre. I us asseguro que per poc que aconseguim mantenir la il·lusió, l’interès, el civisme, l’ofici i l’amor que vaig veure divendres a l’edifici del davant del diari, a Catalunya les coses li aniran molt bé.