Cristians que no ho són tant
Perquè tenia fam, i em donàreu menjar;
tenia set, i em donàreu beure;
era foraster, i em vau acollir
Aquestes paraules de l’Evangeli de Sant Mateu són clares i eloqüents, i no cal ser cristià per trobar que tenen molt de sentit en un món on milers de persones necessiten que els hi donin menjar, beure i una acollida. Això les que arriben a les nostres costes amb vida, perquè moltes s’ofeguen i moren dins la mateixa mar que gaudeixen banyistes, iots, motos aquàtiques i turistes gats a vaixells que estan tot el dia de festa. Però no hem de pensar que els migrants morts ja no poden fer res: tenen la terrible missió de recordar-nos que som culpables d’inhumanitat i banalitat. I, si algú pensa que això és cosa del sistema, caldrà recordar-li que el sistema és obra i gràcia nostra i que l’alimentam diàriament amb cadascun dels petits gestos de la nostra existència.
L’economia balear creix, les Illes són un dels motors de l’Estat, el Govern abaixa impostos als rics perquè tinguin un respir, les institucions organitzen exposicions artístiques que costen una milionada... La vida és estupenda i les Balears són un paradís. Però, ai, la perfecció no existeix i tenim algunes ombres enmig del festival de llum. Resulta que milers de persones no poden viure amb normalitat a un habitatge, per exemple. Però no hem de patir, perquè els governants saben que la col·laboració publicoprivada, que és el mateix que dir que els constructors guanyaran més doblers, arreglarà aquesta molèstia.
I després hi ha els migrants, una incomoditat total, una taca en la fotografia del paradís. Parlam de migrants, no de residents estrangers d’aquests rossos i amb ulls blaus, que estan emparats per la normativa europea que estableix que no hi ha cap mur capaç de frenar la circulació de doblers. Els migrants solen ser de pell fosca i pobres. Fan pudor i embruten, siguin homes, dones o infants. Com podem assumir la presència de milers i milers de persones com aquestes?
“Les Illes han arribat al límit”, va dir dijous la presidenta del Govern. El que fa calfreds és que és la mateixa presidenta que es fa fotografies a missa i a processons i les penja a les xarxes. El president del Consell de Mallorca, que vol ficar dins tendes de campanya els infants que arriben en pastera a les Balears arriscant la seva vida per un futur, també és un habitual a les cerimònies religioses. I el batle de Palma.
Però és una llàstima que no apostin per seguir de debò l’Evangeli, el llibre sagrat dels cristians. Si ho fessin, donarien menjar, beure i acollida a qui ho necessitàs. I no serveix que lamentin que el govern espanyol no hi col·labora. No crec que Jesús anàs per la vida sense fer res pels altres i queixant-se que les autoritats romanes no li donaven cap ajuda.
