El gran mercat

Les persones que sovint ens queixam que s’ofereixi una visió —i una programació— tan reduccionista de la cultura que es fonamenti només en el consum que se’n fa hem de saber celebrar també quan hi ha mercat i reconèixer que la cultura, a banda d’expressió individual i col·lectiva, a banda d’eina per afrontar la vida i les decisions amb més coneixement i capacitat crítica, també ha de ser un mercat. Petit o gros, però un mercat també. Potser és bo recordar-ho, i recordar-nos-ho precisament al voltant de Sant Jordi, quan el gran mercat del llibre surt al carrer i quan se’ns recorda –perquè cal no oblidar-ho– que aquest mercat hi és tot l’any. I que si precisament funciona per SantJordi és perquè tot l’any hi ha mercat.

Hi ha mercat perquè hi ha indústria cultural –o, en aquest cas, indústria del llibre–, un altre concepte del qual s’ha fet un abús tergiversador però l’existència i la fortalesa del qual, tot i això, no deixa de ser imprescindible perquè vós i jo puguem llegir. Ara com ara, una diria que la indústria del llibre no sé si és de les més fortes de la cultura, però sí de les que tenen més ben armat l’engranatge. Per Sant Jordi, tot aquest engranatge està en marxa: els que escriuen –i que aquests dies signen o presenten–, les editorials, els distribuïdors, els llibreters i els lectors. Hi som totes les peces d’aquest engranatge. I ara ja m’hi puc incloure, perquè si servidora no llegís, si vós i jo, i aquell i aquell altre, no llegíssim, els escriptors trobarien molts menys motius i menys temps per escriure, els traductors per traduir, les editorials per editar i els llibreters anirien tancant les llibreries. 

També és cert, i aquests són uns bons dies per recordar-ho i celebrar-ho, que el mercat del llibre ha fet un esforç immens en els darrers anys, posem en la darrera dècada. Avui els escriptors estan molt més en contacte amb els lectors, se’ns han fet més assequibles. Cadascú a la seva manera, però són més com tothom. I no em referesc a les figures més populars. La meva indústria, la que m’interessa, queda un poc lluny d’allò més mediàtic, dels llibres de supermercat. Em dic que, si bé han d’existir, podrien existir un poc menys. Ni sé si és bo que existeixin perquè n’hi ha que fan tornar les persones més beneites. Com una certa tele, com un cert cinema. 

Ara m’he desviat. Jo el que volia dir és que tothom en el mercat del llibre s’ha esforçat perquè això funcioni. També les editorials, especialment les petites i mitjanes que s’han professionalitzat en molt poc temps. I les llibreries, que ja no només venen llibres, sinó que tot seguit organitzen presentacions, debats, lectures, perquè tots ens facem més presents i més actius i més necessaris, i que cadascun puguem fer el nostre paper. Així que benvingut el mercat del llibre, aquesta indústria cultural que –uns més forts, els altres més dèbils, com a la vida– fa que per Sant Jordi tinguem molts motius, milers de motius, de títols, d’autors, d’editorials i de llibreters, per a la celebració. Per molts d’anys, tot l’any.