Mirar amb lupa
Em deman si mirar literalment alguna cosa amb lupa només fa que la vegem més bé, amb més matisos i detalls, o si també contribueix a amplificar i clarificar-nos allò que hi ha més enllà de l’objecte observat. I és que, més que no una tècnica, pot ser una actitud. Miram poc amb lupa. Estan arraconades. Tenim pressa. I ja s’ha encarregat el món de fer les coses d’una mida ben grossa, que amb una sola ullada es fan visibles. Just visibles, prou. Tot això interessa. No t’hi fixis gaire.
En l’exposició de gravats, proves d’estampació, dibuixos preparatoris i petites notes de Marià Fortuny i Marsal (Reus, 1838 - Roma, 1874) que ofereix la galeria i taller 6a, al carrer de la Puresa de Palma, ens hi hem de fixar. És, entre moltes altres coses, una ocasió per adonar-nos de fins a quin punt n’és, de plaent i de profitós, mirar amb lupa o, més ben dit, tenir davant obres que siguin dignes d’observació amb lupa. Això vol dir mirar de prop, mirar amb temps, mirar amb cura, posar interès en cada línia, en cada ombra i en cada petit relleu d’allò que veus. És plaent i profitós respecte de l’objecte en si: en cadascuna de les estampes i dels dibuixos de Fortuny es pot descobrir el tremolor de la mà de l’artista –quan l’artista vol que tremoli–; s’hi sent la sensibilitat transmesa en el dibuix de cada figura i s’hi percep el preciosisme que neix d’un interès sincer i admirat per l’Orient. S’hi reconeix la qualitat del dibuix, el rigor en els processos de realització, també l’execució aparentment senzilla –feta com si no res–, que és el signe més clar d’un mestratge, en l’expressió i en la tècnica, de l’artista català.
Observat bé i de prop, es veu més enllà de l’obra en si. Darrere aquesta quarantena d’obres de Fortuny hi ha la passió i la persistència del col·leccionista Enric Juncosa, conservador i restaurador de paper que adora l’orientalisme. Tot lliga. Darrere la mostra, o davant, una galeria i taller d’obra gràfica, el 6a, que, tot i que en els 40 anys que ara celebra sempre ha fet una tasca didàctica en la difusió de tècniques i processos, ara per unes setmanes fa l’esforç d’exhibir obres que no estan a la venda i exercir de petit centre cultural, amb visites i converses amb o entre artistes sobre temes lligats a l’exposició. Qualque dia haurem de parlar de tots els petits negocis, llibreries, galeries, editorials, botigues de discos i fins i tot de joguines que estan creant un teixit cultural, en relleu d’unes administracions públiques que de cada vegada ho fan menys i pitjor.
Que l’exposició de Fortuny a la galeria 6a hagi més que duplicat les visites habituals –tant, que s’ha perllongat fins a finals d’abril–, que les persones que hi van s’hi prenguin temps per a cada estampa i demanin com es van fer, que aturin el seu ritme quotidià per dedicar-lo a un mestre del XIX, que observin aquestes obres petitíssimes que contrasten amb qualsevol obra de les dites monumentals, vol dir que la gent necessita, si més no de tant en tant, canviar d’espectacle. I aquest de l’obra de Marià Fortuny i Marsal ho és, un espectacle. Creieu-me.
