SOS i parteix a córrer
La campanya sos Turisme ja em semblava rareta. El sector immensament majoritari en aquestes illes té sobrats motius per demanar ajuda de manera desesperada. Però quan els partits polítics van desesperats, també fan coses raríssimes. I els clams que estan lligats als interessos partidistes sempre són sospitosos, canten massa i canten fatal. Ja que parlam de cantar, en sentir el cant del SOS Cultura partiu a córrer. Si el SOS Turisme pot aixecar tota mena de sospites, el SOS Cultura que hi va lligat es llançava aquesta setmana sustentant-se en un argumentari que resumiré aquí, perquè no voldria que qualcú s’ho hagués perdut. Els sis que varen sortir a donar la cara per un moviment, el SOS Cultura, que no sabem si reuneix qualcú més, defensen que “sense els turistes, tot allò que Mallorca pot oferir no té valor”. Diuen que “si desapareix el turisme, també desapareixen les galeries d’art, els teatres i els cines, s’emmudeix la música, s’atura la dansa i se silencien la poesia i la literatura local”. I com que no hi ha cap d’aquests moviments que no faci una lectura apocalíptica, de drama superlatiu, la seva és de les millors que he sentit a la vida: “De res serveix continuar en aquest món, si no hi queda res”. Insuperable.
Tot això ho diuen en castellà, és clar. Som nosaltres, que no sabem res de la cultura i ens pega per traduir-los. Un parèntesi per dir que a uns altres de semblants els vaig sentir dir que a l’ARA Balears feim una feinada perquè ho hem de traduir tot al català. En fi, el nivell.
El nivell és el dels que pensen que El pi de Formentor era un anunci per anar a un hotel. El nivell és el dels que entenen la cultura popular com un parc temàtic en el qual un parell de mallorquins van amb calçons amb bufes i elles duen rebosillo. El nivell és el que els hem donat: uns turistes a la plaça del meu poble s’aixecaren d’un bar sense pagar i quan la madona del cafè els encalçà li mostraren la polsera del ‘tot inclòs’.
Ni les galeries d’art han viscut mai del turisme –dels residents estrangers, sí– ni als turistes d’aquí els ha pegat per anar al teatre ni al cine. Que sense turistes se silencïi la literatura d’aquesta terra no mereix ni comentari. L’única cosa de la cultura que pateix directament la manca de turistes és la gastronomia, perquè menjar, mengen, alguns amb més gust per la gastronomia que no els altres, tot sia dit. Que aquí el turisme mai no s’hagi vinculat a la cultura no és per celebrar-ho, però en tot cas no s’hi lligarà mai de la manera que promouen els de SOS Cultura. Ho han fet amb una cançó que es diu Turismo eres tú: “Tenemos playas, esta montaña, pero el turismo eres tú”, canten, iuppi, iuppi, iuu. És clar que la cultura no la representa el primer que se l’endú a la boca. El SOS Cultura, si no hi teniu inconvenient, el deixarem per a quan hagi passat Carnaval.
