Cròniques d’un desequilibri social i climàtic
La representant del ‘Grup dels països menys desenvolupats contra el canvi climàtic’, Madeleine Diouf Sarr, ho plasma de forma contundent: quaranta-sis nacions (amb aproximadament mil milions de persones) contribueixen amb tan sols un 1,1% de les emissions globals de diòxid de carboni –menys de la meitat del que emeten els cotxes només als EUA–, però són les primeres a sofrir els desastres mediambientals i ecològics i les que tenen menys capacitat d’acció. A l’altre costat, el 10% de persones més riques del planeta són responsables del 50% global de les emissions de CO2.
A més, les conseqüències anticipades del canvi climàtic semblen accelerar-se, segons l’últim informe de l’IPCC, i els desequilibris socials i econòmics (prou accentuats) entre els països fortament desenvolupats i els que es troben en vies de desenvolupament encara s’agreujaran més. Els països rics continuen sense arremangar-se i actuar per mitigar el que les seves nacions contribueixen al canvi climàtic. Just fa un any, a la COP26, es proposà un sistema de finançament Loss & Damage per part dels països més rics cap als països pobres que sofreixen els cataclismes climàtics per mitigar les conseqüències econòmiques i socials d’aquests desastres. La proposta fou aparcada i substituïda per un procés de diàleg menys que productiu.
La queixa dels països més pobres és que les ajudes promeses no arriben (o no són suficients) i que programes d’adaptació davant l’impacte del canvi climàtic no sempre són la solució. No tots els desastres i les conseqüències climàtiques són adaptables: els milers de morts i milions de persones que s’han quedat sense casa per les greus inundacions a Bangladesh, el Sudan i el Pakistan no són adaptables; tampoc ho són els fins a 30 milions de persones emigrants que el 2021 s’han vist forçades a abandonar els seus països a conseqüència de l’emergència climàtica.
Hi ha punts positius: les instal·lacions d’energies renovables continuen creixent i les prediccions de l’informe de l’Agència Energètica Internacional apunten a un estancament de les emissions globals cap al 2025 si es respecten les iniciatives legislatives aprovades als EUA, Europa i altres regions. Certament, la crisi energètica a conseqüència de la guerra a Ucraïna no ha ajudat a prendre decisions en favor de la lluita contra l’emergència climàtica –les ajudes econòmiques als combustibles fòssils s’han duplicat en l’últim any.
La setmana vinent es durà a terme la COP27 per la lluita contra el canvi climàtic a Sharm El-Sheikh, Egipte, on la justícia climàtica i mesures més transcendents haurien de suposar el centre de la negociació. Els desequilibris s’han de balancejar i l’única manera és el decreixement de l’explotació global per part dels països més rics i trobar una estabilitat productiva que reforci aquells que es troben en vies de desenvolupament.
Sebastià Franch és científic
