23/03/2023

La culpa de les violacions és de l’onada femizzz... zzz...

Ramón Tamames, que hauria d’estar fent aquell anunci de caramels amb el net a la falda, va dir durant la moció de censura que “tenim més violacions que abans d’aquesta onada feminista”. És una frase tan depravada com “ara que hi ha aquesta onada reivindicativa dels drets humans tenim més atacs racistes que mai”. És una mena de “Tu t’ho has buscat”. Com quan et diuen que si reclames els teus drets lingüístics la teva llengua “resulta antipàtica”.

Hi ha un episodi que no se m’ha esborrat mai de la memòria. Jo tenia disset anys, ja no vivia amb els pares, i estava esmorzant en un bar, que era al costat d’una caserna. A la taula del costat, tres policies parlaven de la violació d’una dona. Un d’ells, que era el que li havia pres declaració, deia (tradueixo): “Diu que la va empènyer contra un arbre i que la va violar, i jo li vaig preguntar: «I tu què feies?» I ella va contestar: «Jo feia així...»”. En reproduir aquestes últimes paraules, el policia va moure’s imitant un moviment sensual i els altres van esclafir a riure. Venia a dir que ella, tot i denunciar la violació, n’havia gaudit. Estava dient: “Sí, d’acord, t’han violat, però t’ha agradat”.

Cargando
No hay anuncios

Des de la meva taula vaig tenir un sentiment estrany. Era massa jove per entendre aquella banalització del mal i Ramón Tamames, avui, em recorda aquells tres policies que reien. Dir que el feminisme és “una onada” és treure-li tota l’autoritat moral. Acusar-lo de ser el causant de l'augment de violacions "que hi ha ara” és comprendre, d’alguna manera, els violadors, comparar-los a aquell gos que no pots tocar perquè mossega. Potser el senyor Tamames, entre catúfol i catúfol, no ha pensat que si ara “hi ha” més violacions és perquè, a diferència de llavors, ara es denuncien més, sense témer les rialles amb alè de cigaló.