Sense culpable
Agafant com a matèria primera deu crims mai resolts per la justícia que van tenir lloc a Barcelona entre 1940 i 1958, Paco Villar ens proposa, en el seu nou llibre El asesino anda suelto (Comanegra), un recorregut per deu assassinats dels quals no es va trobar el culpable, ja fos per la delicada personalitat de les seves víctimes o perquè es tractava d’éssers anònims en una ciutat que acabava de patir els estralls de la guerra.
Conegut pels seus treballs sobre els banys o els cafès de la capital catalana, va ser durant la recerca de dades per a la seva obra més coneguda, Historia y leyenda del Barrio Chino, quan Paco Villar va localitzar aquests casos mai aclarits als arxius del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Vint-i-cinc anys més tard, publica aquelles històries que havien quedat oblidades sota la paperassa acumulada pels tribunals. Curiosament, la persona al capdavant de les investigacions va ser el popular comissari Tomás Gil Llamas, de la Brigada d’Investigació Criminal de Barcelona, autor de dos clàssics de la crònica negra barcelonina com són Brigada criminal i La ley contra el crimen, que podrien ser una perfecta lectura complementària per al llibre que ens ocupa.
En aquells anys, la policia franquista tenia molt pocs recursos tècnics per fer les seves indagacions. Com explica Villar en el pròleg, amb prou feines podien revelar empremtes dactilars, buidats d’empremtes de petjades, i fer el croquis amb la disposició de l’escena del crim. I fins al 1943 no van disposar de càmeres fotogràfiques per documentar els detalls. A més, per al franquisme la policia era inefable, tota acció criminal tenia el seu càstig, i al regim no li agradaven gens les males notícies. Així doncs, l’atenció mediàtica que van rebre aquests deu assassinats va ser discreta.
La gràcia d’aquest llibre és que, com ja va fer l’autor a Cuando la riqueza se codeaba con el hambre (Barcelona Llibres), ens ofereix un fresc d’aquella llarga i sòrdida postguerra. Així, trobem la mort de la baronessa alemanya Agnes von Fries, enverinada en una tèrbola historia d’espionatge en què els agents de la policia van tenir moltes dificultats per buscar el seu presumpte assassí. O el cas de Juan Pastallé, a principis de 1940, cap de la Compañía de Riegos y Fuerzas del Ebro, a qui va matar un desconegut d’un tret al cap dins de l’ascensor de casa seva. Una possible venjança per fets relacionats amb la recent Guerra Civil.
En altres ocasions, la violència masclista va ser el motiu més probable. Com el cas d’Ascensión Hernando, trobada al menjador de casa amb vint-i-vuit punyalades, i en el qual la portera de la finca de la víctima va actuar com a investigadora per lliure. O el d’Antonia Gili, amb qui l’autor del crim es va acarnissar. Sense oblidar històries que destapaven la forçada clandestinitat dels homosexuals, com en l’assassinat de José Calabuig, un cuiner de l’Hotel Granvia conegut també com a Pepe la Valenciana. O la mort de Juana Antón, una emigrant acabada d’arribar, trobada en un dipòsit d’aigua a Horta. El misteriós suïcidi d’Arturo Molina a la seva casa de Bellesguard. El crim del carrer Alí Bey, aquest sí recollit per la premsa de l’època, i que va provocar unes insòlites denuncies per maltractaments en dependències policials. L’assassinat de l’antiquari Ángel Sánchez, a la seva botiga del carrer Banys Nous. I el de la prostituta Antonia Santamaría, més coneguda com la Laura, estrangulada a l’habitació d’un meublé per robar-li les joies. Deu casos que ens parlen d’una ciutat convulsa i violenta, i on els mètodes policials encara eren molt rudimentaris.
