La cultura, una altra vegada castigada
LA DISTÀNCIA SOCIALs’ha convertit aquí en una distància cultural. No és turisme, la cultura; tampoc es considera negoci o, si més no, un negoci prioritari, com es consideren tots els negocis al voltant de l’hostaleria i la construcció. I això a les Balears explica moltes coses. Explica, per exemple, que els avions puguin arribar amb totes les butaques plenes mentre els viatgers duguin mascareta. Explica que a bars i restaurants puguis menjar quasi aferrat als de la teva taula i molt a prop dels de les veïnes, o que al voltant de les barres dels bars i discoteques vagin xocant les copes com si res. O explica que a les platges, per molt que es digui que se’n limita l’aforament, si t’hi cap la tovallola, ja hi tens lloc.
Els esdeveniments culturals tornen a ser especialment castigats. Ho han estat durant l’estat d’alarma i ho tornen a ser amb les mesures imposades en l’anomenada ‘nova normalitat’. Mentre que a la majoria de comunitats autònomes -recordem que, tot i la normativa estatal, la gestió i decisions són ara dels governs autonòmics- han decretat que, si els assistents duen la mascareta, no calen mesures de distanciament social excepcionals, a les Balears s’està aplicant una normativa infinitament més restrictiva. Més restrictiva, en comparació amb altres comunitats autònomes, però també i sobretot respecte de la que s’aplica al transport públic, a la restauració o als espais de culte religiós, per esmentar-ne només tres casos.
Si feis la prova de comprar per internet una entrada, per exemple, al teatre Principal de Palma, veureu que entre un 60% i un 70% de les butaques estan invalidades pel distanciament obligatori al voltant de cada plaça o grup de places venudes (el 75% de l’aforament és una il·lusió de la normativa). Aquesta realitat imposada, del tot dispar amb tantes altres realitats permeses, fa inviable la programació, sobretot per als teatres privats, les sales de cinema i també en el cas dels festivals que es plantegen si cancel·lar o, en el millor dels casos, cercar una ubicació en la qual no arrossegar tantes pèrdues. També podem parlar de les actuacions de les corals, a les quals el Govern obliga a no superar els quinze components, inclosos el director i el pianista, mentre els feligresos a una església poden cantar sense passar per una retallada d’aquesta cilindrada. El greuge cap a la cultura o, si més no, cap a certes manifestacions culturals és gros. I això que la normativa l’estableix ara la Conselleria de Presidència, que ho és també de Cultura, però que aplica consideracions diferents cap al turisme. Potser s’hi haurà de repensar per no castigar especialment un sector ja castigat i que, a més, té molts punts per continuar relegat.
