On és la cultura?

Dilluns al vespre, abans del Telenotícies, vèiem l’Elisenda Carod a l’Està passant fent entrevistes en clau d’humor a la gent del món del cinema just abans de celebrar-se la gala dels premis Gaudí. Els preguntava si era veritat que els donaven deu mil euros si guanyaven o com reaccionarien si guanyaven el Gaudí, o els convidava a fer la cara que posarien si el seu pitjor enemic s’emportava el premi. Després del Telenotícies, al programa APM?, era Joel Díaz qui feia les entrevistes humorístiques a la mateixa gent i en les mateixes circumstàncies. Que si vas guapíssima, que si tens parella, que si ja sou amigues amb la Cate Blanchett, que si a la meva nòvia li agrades molt...

Tots dos són programes d’humor, per tant ja s’entén que aquest sigui el to i que l’actualitat porti aquests reporters a aquesta situació.

Però la pregunta és: ¿I on és la cultura? ¿En quin programa podem trobar aquestes mateixes actrius i aquests actors o aquestes directores magnífiques que triomfen a Europa parlant de veritat sobre la seva feina a la televisió pública?

Cada any, quan s’acosta la gala dels Gaudí, tot són reivindicacions sobre l’atenció que hem de donar al cinema català i la necessitat de valorar les produccions del nostre propi país. Quan els productors més rellevants del gremi pugen a l’escenari a fer el discurs d’agraïment, recorden la importància del suport de TV3 en l’àmbit de la producció audiovisual del país.

Però més enllà del Telenotícies quan l’actualitat ho exigeix, no hi ha cap espai a la televisió on es pugui parlar ni del cinema en general ni del cinema català. Sense Cinema 3 ens hem quedat orfes de cultura cinematogràfica al país. Quan arribin els marcians és un programa excel·lent, però no pot assumir tot el pes dels continguts culturals del país.

¿En quins programes podem donar a conèixer la Carla Simón, la Neus Ballús, la Clara Roquet, la Roser Aguilar, l’Elena Martín, la Mar Coll, la Judith Colell, la Isabel Coixet, la Leticia Dolera, l’Elena Trapé, la Carla Subirana, la Mercedes Álvarez, el Sergi Pérez, l’Isaki Lacuesta, el Dani de la Orden, el Carlos Marques-Marcet i tants d'altres? ¿Com podem descobrir quina és la seva mirada? ¿De quina manera podem parlar amb les actrius i els actors que s’han posat a la pell dels personatges que han creat? ¿Com ens podem acostar a les seves històries?

Lamentem que només hi hagués sis pel·lícules en català als Gaudí, però el cert és que estem difonent molt poc la cultura cinematogràfica d’aquest país. No n’hi ha prou amb cofinançar pel·lícules i emetre’n una de tant en tant. Ens queixem que la gent no va a les sales quan les estrenen. Però és que no s’està establint un vincle entre els creadors i els espectadors, un espai per entrar en contacte, on se’ls pugui descobrir i entendre. No s’aconseguirà mai posar en valor la feina de la gent del cinema si només els veiem un cop a l’any, a la catifa vermella, responent preguntes sobre tonteries.