La cultura del ‘photocall’

En el regnat d’Instagram, el costum del photocall queda com a antic. També n’hi ha que pensam que se li veu el llautó a tot allò que es fa per sortir a la foto i que qualque dia haurem de mesurar el temps que inverteixen moltes persones posant-se davant una càmera i compartint-ho per totes les xarxes, més que res per saber com anam de productivitat.

Va, d’acord, convinguem que no és temps perdut, sinó que és invertit en promoció personal i, si ho fan els responsables polítics, encara ens diran que és promoció turística, cultural, sanitària o agrícola, tot depenent de qui faci de model. La cultura sempre ha estat un escenari molt aprofitable per posar-hi un photocall, i hi ha qualque càrrec politicocultural que es passa mitja vida fent posats fotogràfics i l’altra mitja admirant-se a les fotos.

Ara, com que a les Illes els governs autonòmics, insulars i municipals han ajuntat les polítiques de turisme i cultura –i això sí que és antic–, ja se’ns ha mostrat en el marc de Fitur –i ho veurem igualment a la World Travel Market i a l’ITB de Berlin– que aquesta unió té molta foto. Per això, el Govern balear va reservar el hall del museu Thyssen de Madrid per anunciar la digitalització de l’arxiu fotogràfic de Casa Planas. I no hi va faltar ningú a les fotografies. La presidenta Marga Prohens va admetre que es té “l’obligació de protegir aquest arxiu”, el que va deixar Josep Planas Montanyà. A més de digitalitzar-lo, el podrien fer BIC i el protegirien de veres. I és que no basta amb paraules i photocalls culturals. Potser que, tan donat està tothom a fer-se i compartir la foto, que al sector cultural fins i tot se’l veu content. Potser hauria de demanar més.