Qui cura les persones sense llar?
Quan el 2018 l’Hospital de Campanya de la parròquia de Santa Anna i l’Hospital del Sagrat Cor s’unien en una meravellosa empresa comuna, no podíem imaginar l’èxit del primer simposi sobre l’atenció sanitària de les persones sense llar o amb difícil accés a la sanitat pública per múltiples causes, que es va celebrar fa escassos dies.
L’any 2017, la parròquia de Santa Anna del Barri Gòtic de Barcelona va obrir les portes oferint menjar i un lloc on descansar a tothom qui ho necessités. Aviat es van adonar que les persones que freqüentaven aquest espai tenien, a més, necessitats sanitàries. Feien falta metges i professionals sanitaris, i es va trobar un bon aliat en l’Hospital del Sagrat Cor. Així va néixer l’hospital de carrer. En aquest racó insòlit, un equip multidisciplinari de voluntaris visita totes les persones que hi acudeixen. Majoritàriament són persones sense llar, tot i que, darrerament, també veuen amb preocupació molts joves que maten el temps al seu voltant. Durant tres anys, aquest hospital de carrer va funcionar d’aquesta manera: l’Hospital Sagrat Cor de Barcelona s’instal·lava a la parròquia de Santa Anna durant quatre dies, dos cops a l’any, amb l’objectiu d’atendre les persones sense llar. Tots els pacients eren visitats, valorats, diagnosticats i tractats, i se’ls feia un historial mèdic, del qual podien disposar. Des de la pandèmia, l’hospital de carrer opera dos dies a la setmana, amb metges i infermeres voluntaris assistits per l’Hospital del Sagrat Cor, on són derivats els pacients que es diagnostiquen amb problemes greus. En alguns casos s’han fet intervencions quirúrgiques necessàries.
La iniciativa ha estat guardonada amb la Beca Carles Capdevila, un premi que va ajudar moltíssim en la tasca que es desenvolupa a l’Hospital de Campanya de Santa Anna.
Després d’aquesta història d’èxit, el dia 17 d’aquest mes de febrer, al magnífic edifici del CosmoCaixa de Sarrià va celebrar-se el simposi del qual us parlava a l’inici de l’article, en un preciós auditori que es va omplir de professionals i de voluntaris. Durant tota la jornada van passar per la taula dels ponents al voltant de trenta persones especialistes en diferents vessants del tema: professionals que ens van impressionar amb la seva saviesa i les explicacions adients sobre diferents problemes de salut derivats d’una vida tan precària com la dels que de apleguem amb el nom de sensesostre.
Durant el simposi es va fer molt evident la necessitat d’una bona coordinació dels serveis socials per facilitar-hi l’accés a les persones sense recursos. També es va constatar que el 80% de les 900 persones que, segons l’informe de Fortea, dormen al carrer pateixen un trastorn de salut, que en el 50% de casos està relacionat amb malalties mentals. Cal actuar.
Des d’aquestes línies vull admirar i agrair arran de la meva vinculació a l’Hospital de Campanya de Santa Anna la meravellosa tasca que fa Salut Sense Sostre, una organització integrada per metges, infermeres i psicòlegs voluntaris que atenen els més vulnerables des del mateix Hospital de Campanya de Santa Anna i amb les missioneres de la mare Teresa de Calcuta. I als executors del projecte iniciat amb una unitat mòbil per atendre també a peu de carrer.
