Els curanderos del periodisme
Divendres a la tarda, al Todo es mentira de Cuatro, la presentadora Marta Flich entrevistava una suposada curandera que havia estat denunciada per la filla d’una pacient. La dona hauria recomanat a la clienta, malalta, que no continués amb les sessions de diàlisi que li feien a l’hospital perquè l’enverinaven. Després d’acollir-la a casa seva durant uns dies, li va fer un tractament amb imants que encara van empitjorar més la seva salut perquè la pobra dona duia marcapassos. La pacient va acabar ingressada a l’hospital en estat molt greu. La curandera, que es defineix a ella mateixa com a sanadora espiritual i mèdium, ha estat denunciada no només per la família de la dona, sinó també per una associació que combat les sectes i l’abús contra les persones en situació de feblesa. El programa havia enregistrat secretament, per telèfon, una consulta a la curandera fent-se passar per familiars d’una hipotètica pacient, com si tinguessin la intenció de contractar-la, per posar al descobert les seves teories i mètodes de tractament. Després, van connectar amb ella en directe per entrevistar-la i posar-la en evidència. Van confrontar el seu testimoni amb un portaveu de l’associació que l’ha denunciat i la dona va continuar dient barbaritats com que a les persones diabètiques “emocionalmente les falta dulzura”.
La dona, que connectava via telemàtica amb un sistema que fallava constantment, va perdre els nervis. Cridava als interlocutors defensant les seves teories mentre la imatge es congelava i s’entretallava la veu. El resultat era una escena crispada i absurda que radicava en escarnir i menysprear en directe una dona que no mereixia ni mig minut de televisió en directe. Una cosa és denunciar el frau i informar dels abusos i enganys d’estafadors i una altra és donar veu a impostors o ignorants per construir un espectacle al seu voltant.
Els mètodes aberrants que va posar en pràctica aquella curandera no necessitaven, en cap cas, la versió de la seva executora. Però la funció de l’infoentreteniment radica precisament en convertir en espectacle les notícies. És un gènere que ha acabat anant a remolc de la polèmica, la conspiració i el sensacionalisme. Es nodreixen de la morralla que troben a les xarxes socials, on practiquen la pesca per arrossegament. Qualsevol piulada, qualsevol teoria abocada en un vídeo, qualsevol imatge viral, serveix per traslladar-la a la pantalla, fer gros l’escàndol a través d’una certa alarma, entrevistar els protagonistes, consultar un suposat especialista per alimentar més el cas i passar a una altra història. Més que l’interès per aclarir els fets hi ha la voluntat de fer bullir l’olla. Igual que després van posar la centrifugadora a les queixes de Vox per tupinada sospitant del recompte de vots o buscant conspiracions al voltant de les xifres de l’atur. Es disfressen de periodisme de denúncia, però en realitat l’únic que fan és reciclar residus per donar-los una nova vida, a base de tertúlies sarcàstiques i entrevistes telemàtiques on el més tonto fa rellotges.
Comptat i debatut, no hi ha tanta diferència. Els curanderos són a la medicina el que aquests programes són al periodisme.
