El curs escolar més car

Molt es parla de les incerteses que ens esperen en aquest nou començament de curs, però he arribat a la conclusió que l’acumulació d’incerteses ens immobilitza, i ens desmobilitza. Poc ens fixam, en canvi, en les certeses que ja són aquí, i sobre les quals cal actuar amb urgència.

Agost s’ha tancat amb un 10,4% d’inflació en relació amb l’any anterior, sobretot tenint en compte que la pujada de preus afecta qüestions bàsiques com l’alimentació, els combustibles (i, per tant, el transport) o l’energia necessària per poder viure en condicions dignes a l’habitatge. En definitiva, tots som bastant més pobres que l’any passat, i les 'solucions' plantejades pel Fons Monetari Internacional o el Banc Central Europeu (la pujada dels tipus d’interès) no està clar que frenin la inflació, però sí que és segur que es tornaran a carregar sobre les espatles de la gent treballadora, a costa de les seves butxaques. 

D’entre els que avui són més pobres que ahir, i que van engreixant les borses d’exclusió social que s’acumulen rere cada crisi, poc es parla dels infants: “els infants són el futur”, “els infants són allò més important de la societat”, però poc es pensa en ells, en el seu present i en el seu futur, quan les taxes de pobresa infantil són les més elevades d’entre tots els grups d’edat.

Si no era ja prou vergonyós que abans de la pandèmia Unicef i la UIB assenyalassin que un de cada tres infants a les Illes, el 34,1%, ja vivia en situació de risc de pobresa i exclusió –una situació que ja s’arrossegava des de la ‘Gran Recessió’–, la pandèmia i ara la guerra d’Ucraïna i l’encariment de preus no han fet més que empitjorar la situació. Europa, erigida en garant de la democràcia i els drets humans des d’una inconsistent superioritat moral, no ha estat capaç de fer davallar de taxes de pobresa infantil en aquests anys. Espanya ocupa, segons dades de l’Alt Comissionat contra la Pobresa Infantil, el tercer lloc del rànquing dels països amb més infants empobrits: un 27,4%, només per darrere Bulgària i Romania.

Les mesures desplegades els darrers anys pels governs progressistes han suposat, sobretot en termes de garantia d’ingrés, gràcies a mesures com la Renda Social Garantida o l’Ingrés Mínim Vital, una millora d’aquests indicadors, i de la dignitat de les condicions materials de les famílies amb menors a càrrec. No obstant això, la covid va tornar a disparar les xifres de pobresa i ara el context hiperinflacionista torna a perjudicar de manera directa els grups socials més vulnerables, i entre ells els menors.

Molts infants que ara són adults han crescut en la darrera dècada en contextos socials i familiars marcats per la crisi anterior: podem fer l’esforç de pensar com ha estat la vida d’un infant desnonat amb la seva família amb la crisi del “totxo”? I amb la darrera crisi, amb la covid, amb els desnonaments silenciosos i milers d’infants havent de compartir llar amb desconeguts o habitació amb germans, progenitors i padrins? El pitjor és que no disposam de dades per poder fer aquesta realitat visible.

Vàrem parlar en el seu dia de les dificultats per sobreviure al confinament en espais reduïts i sense sortides a l’exterior, però això ja és el passat… En aquest estiu, quants infants han hagut de suportar les altes temperatures sense cap mena de filtre, quan ja el 2020 –amb covid però sense els preus de l’energia disparats com ara– un 20% de la població manifestava que no podia mantenir la casa a una temperatura adequada. Què s’hauria de fer perquè la situació no es torni a repetir, o fins i tot empitjori, amb l’hivern? La resposta a aquesta pregunta i al gruix de qüestions plantejades és política. I no és rebaixant els imposts als rics i empitjorant els precaris mecanismes de redistribució de l’estat “social” i de dret que s’arreglaran les coses.

Comença el curs més car de la història, tant pel que fa a tot allò que afecta les condicions materials de les famílies com en l’accés a una educació que hauria de ser gratuïta, però que comporta infinites despeses, com denuncia la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Mallorca: llibres un 38% més cars, menús escolars més cars i, recordem-ho: famílies si més no un 10% més pobres que fa un any. Aquí també calen mesures polítiques, i responsabilitat i sensibilitat per part dels centres educatius, ja siguin públics o concertats. Per altra banda, la disrupció que va suposar la covid en el procés de socialització dels menors no ha estat compensada amb allò que realment cal: inversions que permetin reduir ràtios substancialment i atendre i acompanyar de manera molt més acurada els infants i joves, que pateixen una altra pandèmia ben preocupant, que és la de la salut mental.

No sabem quin serà el futur proper, però cal actuar en el present. Si els infants són allò més important de la societat, demostrem-ho. Si hi ha un Pacte per la infància signat per tots els partits polítics (llevat de l’extrema dreta), que s’apliqui. I que es prioritzi per damunt de tanta mesura supèrflua que veiem, també, en aquest començament de curs.

David Abril és professor a la UIB