Un curs pel nostre futur
Quantes vegades hem intentat memoritzar alguna cosa repetint-la com si fóssim lloros per després haver-nos-en oblidat l’endemà? Si em permeten, els propòs un petit exercici mental: llegeixin la següent llista de noms i intentin recordar-la, en l’ordre que sigui: Calvià, Marratxí, Inca, Alaior, es Castell, Santa Eulària del Riu i la Savina. I ara facin el mateix amb la següent: Arona, Adeje, Telde, Arrecife, Arucas, Agüimes i Tacoronte.
Han resultat igual de senzilles de recordar? El fet que ja tenim coneixements sobre les Illes Balears haurà fet molt més senzill de recordar la primera que la segona, que correspon a municipis de les Canàries. Amb la primera llista potser els han ubicat geogràficament classificant-los per illes, mentre que amb la segona ens ha estat molt més complicat. Fins i tot és possible que hagin intentat vincular el nom estrany d’algun lloc amb alguna paraula més familiar, amb l’esperança de recordar-lo millor. I és que aprenem de manera duradora, sent capaços de recordar allò que ens han explicat, quan relacionam la nova informació que rebem amb el que ja sabíem, els nostres coneixements previs. Establim així una xarxa que fa de substrat i anam alimentant a mesura que avançam en les etapes educatives.
Aquest fet, resultat de nombrosos estudis en psicologia cognitiva i educació, es veurà reflectit de manera molt clara aquest curs escolar a les Illes Balears. D’una banda, per la implantació de la LOMLOE, que té per objectiu aconseguir aprenentatges que perdurin en el temps, evitant la repetició superficial sense sentit i aprofundint en els sabers, com passa amb el coneixement que tenim de les nostres illes de l’exemple anterior, demostrant que l’alumnat els ha assimilat i és capaç d’aplicar-los a situacions diverses.
Tot això, amb més professorat que mai: 3.000 nous mestres i professors que s’han incorporat de manera progressiva i sostinguda des de l’any 2015 i millores en infraestructures a pràcticament tots els centres, oferint, per tant, una millor atenció educativa. I, per altra banda, també amb la Llei d’Educació de les Illes Balears, que garanteix l’extensió progressiva de l’Educació Infantil 0-3 anys amb l’objectiu d’universalitzar-la i fer-la gratuïta progressivament.
I és que, com que l’aprenentatge és acumulatiu, amb millors fonaments, més i millor hi podrem construir damunt. Per tant, com més petits són els infants en els quals invertim en educació, més gran és el retorn que rebem com a individus i com a societat. Com a exemple, això ja s’està comprovant a Noruega, on s’han publicat estudis que mostren millors qualificacions en matemàtiques a cinquè de Primària per part dels infants escolaritzats als dos anys. Tot això se suma a la gran quantitat de proves ja existents sobre els beneficis de l’escolarització prèvia a l’Educació Primària, que van des de garantir hàbits i una correcta nutrició fins a la qualitat i quantitat d’estimulació cognitiva que reben els infants.
Tots els estudis mostren que els beneficis de l'escolarització primerenca són majors per a l’alumnat que prové de famílies amb un context socioeconòmic més desafavorit. Això fa que totes les passes que es produeixin cap a la seva universalització i gratuïtat són fonamentals per garantir l’equitat. Si volem exigir esforç, hem d’oferir igualtat d’oportunitats.
Ho hem tengut clar sempre des del Partit Socialista, quan Rubalcaba i Maravall varen proposar la creació de l’etapa d’Educació Infantil, prèvia als 6 anys d’edat, el 1987. I quan Zapatero a tot l’Estat i Antich a les Balears varen impulsar l’educació 0-3 entre el 2007 i el 2011. Després va arribar la funesta pausa provocada per l’arribada de la dreta al govern, que va acabar el seu mandat deixant el finançament d’aquestes polítiques a zero. I ara ho continuam demostrant amb Francina Armengol, el conseller d’Educació Martí March i els nostres ajuntaments, que, després de reactivar les inversions per millorar en qualitat, ens permetran també augmentar en quantitat i arribar a les 9.000 places d’aquí al 2024.
Caminam, per tant, cap a la universalització i la gratuïtat, fent que el darrer curs de la primera etapa d’Educació Infantil, la que va dels 2 a 3 anys, sigui gratuïta. Això n’obre les portes a totes les famílies, algunes de les quals ni es plantejaven aquesta possibilitat per no poder assumir-ne el cost. Aquest Govern progressista està canviant la vida de moltes famílies i de molts infants gràcies a l’excel·lent feina dels professionals que realitzen la tasca d’ajudar-nos a aprendre, els mestres. Perquè l’educació canvia la vida de les persones i és una oportunitat única que ha de ser per a tothom.
Carles Bona és diputat del PSIB-PSOE al Parlament